Vilaniu (1885)

  1. Argument i trets bàsics
  2. Fragments escollits
  3. Guia bibliogràfica
  4. Suggeriments didàctics

 

Esquerra: Portada de la 1a edició de Vilaniu, (1885).

Dreta: Suburbis de Valls (1922) Oli sobre tela del pintor vallenc Jaume Mercadé. Museu Nacional d'Art de Catalunya.

1. Argument i trets bàsics

El conte Isabel de Galceran esdevindrà , el 1885, una novel.la ben estructurada i amb personatges ben perfilats: Vilaniu. Aquesta Vilaniu fictícia és Valls? Bàsicament, sí. Els records de Valls hi seran ben palesos - tradicions, personatges, paisatges, carrers, tipus, castellers...-. Però Oller no es limita en Valls. El seu Vilaniu recull tot allò que té de pintoresc i característic qualsevol vila catalana. Ell vol retratar un autèntic niu , que, tal com diu, podent-ho ésser

de gaubança i pau enmig de la riolera naturalesa que l'envolta ho és, per estretor de mires, per ignorància, apassionaments i enveges, de malestar i discòrdia suïcida.

I és que Oller, tal com deixa clar a les seves Memòries Literàries té una visió agra de la Catalunya rural:

A més, aquí em tens en una de les muntanyoses encontrades (estil Jocs Florals) més pobres i més rònegues de Catalunya, de gent mig salvatge...de mala sang, aspra, indòmita..La terra és pobra; els pobles, negres; la misèria tan gran, que ja comença a semblar-se a l’extinció d’una raça....

Esquerra: Castells a Valls, a inicis de segle. És un modest tres de sis. Quedava lluny l'esplendor de dècades anteriors. A Vilaniu també hi ha castellers, i a més amb el nom real de l'època: Colla la Muixerra. Foto: Pere Català i Pic.

Dreta: L'actual nova època daurada dels castells permet oferir castells com aquest tres de nou amb folre, a càrrec de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, a la Plaça del Blat.Cliqueu sobre la foto i sentireu el toc de castell, l'inconfusible so de la gralla. Foto: Català Roca- AMV

 

Vilaniu és la descripció realista de una vila provinciana, on la política menuda i les baixeses rurals tenen unes conseqüències tràgiques. Com diu el crític Manuel de Montoliu,

L'ambient físic, el paisatge, ha inspirat en aquesta novel·la planes insuperables de color i de vida, que potser no tenen parió en la literatura catalana.

Les relacions entre la dona d'un dels cacics, Isabel de Galceran, i el jove Albert permeten de descriure la decadència dels nuclis rurals en benefici de l'emergent burgesia barcelonina. Les dues families de cacics més importants de Vilaniu estan enfrontades. Davant la que sembla victòria dels Galceran, els Rodon contraataquen escampant calúmnies, a partir de l'enamorament del jove Albert per Isabel de Galceran.

Hi ha dues parts diferenciades. A la primera (els 11 capítols inicials), Oller se centra en la Festa Major. S'hi presenten personatges, relacions, llocs, costums...És la part més realista i de més acció. La segona part (els 10 capítols finals), ens relata la calúmnia de les falses relacions extramatrimonials d'Isabel i Albert i les conseqüències que se'n deriven. També s'embolica la troca pel vessant polític, amb l'empresonament d'en Rodon. El final és tràgic: La Isabel avorta, emmalalteix i mor, la seva família marxa de Vilaniu per no tornar-hi mai més i l'Albert se suïcida.

La novel·la comença respectant les pautes del realisme però acaba romànticament, gairebé com una novel.la de fulletó.

2. Fragments escollits

  • Capítol 7 de la 1a. part: Cabòries dels protagonistes mentre contemplen la desfilada d'elements folklòrics.

    La flaca d'en Rodon era precisament fer-se sempre bocades de ric i esplèndid. "Com diantre no se li havia acudit, allò del refresc!... Ca!, si, parlant del governador i d'en Galceran...Malviatge! ves quin paper que s'exposava a fer, ara!"

    I, tot malhumorat, s'atansà a sos amics enrotllant-se nerviosament entre els dits la cadena del rellotge. Justament en Tomaset, a precs de la pubilla, contava altre cop l'escena del desmai, de la qual pogué gaudir-se així en Rodon.

    Però la llarga corrua de moixigangues, precedida d'un espadat de cinc, començava a desfilar per sota el balcó als eixordadors desconcerts de músiques i gralles. En Tàrrega s'abocà a la barana cridant a son costat a l'inseparable Rodon. La pubilla quedà entre aquest i don Tomàs, qui, pretextant poc lloc, s'aprofità aconstant-se a la seva veïna tant com pogué.

  • Capítol 10 de la 2a. part: Tip de discutir amb el pare, l'Albert Merly fuig de casa.

    Quan aquell matí, el senyor Merly entrà a la cambra de son fill i, en lloc d'aquest, es trobà amb una lletra de comiat, per poc es fereix.

    -Francisqueta! Francisqueta!, què vol dir, tot això?

    La interpel·lada entrà tremolant com la fulla a l'arbre, els ulls encara roigs de tant plorar.

    - Què significa tota aquesta comèdia? És a dir que tu ho sabies, no me n'has dit res, i encara l'has ajudat a fugir?

    - No, home, no: no en diguis fugida. És que a tots dos ens ha faltat cor per a dir-t'ho. Com que aviat t'enfades tant, tu mateix t'ho perds - respongué ella deixant-se caure a la primera cadira.

    Don Ramon es posà furiós: les mans plegades al darrera, els ulls fora del cap, son front i sa calba testa esdevinguts de color escarlata, començà a passejar-se amunt i avall, exclamant-se de bo i millor, sense escoltar les excuses de la seva pobra dona.

 
Ball de la Moixiganga de 1921. 70 anys després de la darrera representació, el 1991 es va recuperar aquest ball que reprodueix els passos de la processó de Setmana Santa.Foto: Pere Català i Pic-AMV   La Plaça de l'Oli de Valls, a inicis del segle XX. Els carrers i places de Vilaniu es reconeixen perfectament en la ciutat nadiua de l'escriptor: Valls. Foto Pere Català i Pic- AMV.

3. Guia bibliogràfica

Edicions. No he sabut trobar edicions escolars recents de Vilaniu. Caldria remuntar-se a l'any 1989 per trobar-ne la darrera. La referència exacta és:
  • Oller, Narcís: Vilaniu . Barcelona: Ed. 62 ,1989: 2a ed (l'Alzina, 4) 236 pp. Per entendre'ns: és el text pelat, sense introducció ni notes ni propostes didàctiques.

Guies de lectura i comentaris de text

  • Aritzeta, Margarida: "Els topònims de Vilaniu", dins Serra d'Or 312, setembre 1985. p. 46. Concisa i aclaridora relació de topònims de Vilaniu i Valls.
  • Nunes, Maria: "El drama de Vilaniu.Reflexió sobre el contracte que subscriu el lector de la novel.la." , dins Serra d'Or 312, setembre 1985.pp 45-49
  • Palacín, Albert: "Enumeració i estudi de la temàtica sociofolklòrica en la primera part de Vilaniu", dins Actes del col·loqui Narcís Oller. Valls: Ed. Cossetània, 1999. pp 287-296. En aquestes actes també hi ha un treball esplèndid de Jordi Bertran sobre la mateixa qüestió ( pp. 173-196)

4. Suggeriments didàctics

  • Treball lingüístic i literari. La crítica literària retreu a aquesta novel.la la manca de versemblança i de força dels personatges. Però per altra banda se li reconeix una gran habilitat en l'ús dels diferents registres lingüístics, i la parla popular del Camp de Tarragona de finals del XIX s'hi reflecteix amb vigor i fidelitat. Hi ha , doncs, un interessant treball lingüístic a fer. Per la banda més estrictament literària, certament cal reconèixer una certa fluixesa en comparació amb L'escanyapobres , per exemple. Però segueix sent una bona novel.la.
  • Ruta dramatizada Narcís Oller pel barri antic de Valls, de la Societat Narcís Oller. L'abril de 2007 es va estrenar una ruta dramatitzada Narcís Oller. El guió de la ruta és el diàleg entre dues velles pageses vallenques, la Remei i la Consol, que ens porten per 11 indrets clau de l'univers vallenc de Narcís Oller. A cada parada hi ha un plafó explicatiu i un medalló de bronze, que també es poden descarregar en pdf a l'enllaç de la ruta, i es llegeixen fragments escollits de l'obra olleriana. Aquest guió és una síntesi de dues rutes: la proposada per Margarida Aritzeta, i la que van redactar les professores de llengua catalana de l'IES Narcís Oller Ester Comas, Empar Bofarull, Montse Gassió, Neus Porres, Montse Bové, Teresa Jové i Marta Ferré durant el curs 2005-06, i que els va valdre el Premi Baldiri Reixac als mestres 2006. Està en curs d'elaboració dos dossiers pedagògic, un per a ESO i un altre per a Batxillerat, per tal de completar l'oferta d'aquesta ruta, que pel seu rigor i amenitat és un intent molt reeixit d'acostar Narcís Oller i el Valls del tombant de segle XIX - XX al lector actual. La web de la societat ofereix més informació sobre la Ruta dramatitzada Narcís Oller.
  • Ruta per Valls de Camps i Trilla. , en el seu llibre Narcís Oller: la novel·la d'una època (pp.128-133) proposen una ruta pel Vilaniu imaginari inspirat en el seu Valls natal. La ruta és valida tant per a Vilaniu, com per a La Bogeria, La Febre d'Or i L'Escanyapobres.La riquesa arquitectònica i la clara inspiració vallenca de tota l'obra d'Oller bé justifiquen la visita a Valls dels joves lectors de qualsevol de les seves obres. Ens fem ressò, aquí, de la proposta d'itinerari que fan Camps i Trilla, tot advertint que , en l'edició que manegem nosaltres, s'ha escolat un error: el mapa de la Ruta de Valls apareix a la p. 132 sota l'epígraf erroni de Ruta n. 2. En realitat, hauria de dir "Ruta n. 1". Tornant a la ruta , són d'imprescindible visita els punts més interessants del barri vell: Església de Sant Joan, Plaça del Blat, Casa de la Vila , Carrer de la Cort ( la casa natal de l'escriptor és el num. 25), la Capella del Roser, l'Antic Hospital de Sant Roc, el Call Jueu... Sortint del Barri vell, també convé visitar el passeig dels Caputxins ( on hi ha el Museu de Valls).la Plaça del Quarter ( amb el bust de l'escriptor). Als afores de la ciutat, el Bosc de Valls - on Oller hi passà llargues estades vacacionals- és també digne de visitar. Hi ha informació completa al web de Valls sobre la ciutat i la comarca, que acull monuments imprescindibles i bellíssims com el Monestir de Santes Creus i paratges naturals com l'Albereda de Santes Creus o la Serra de Miramar. El Centre de Recursos Pedagògics de l'Alt Camp aplega abundosa informació i material didàctic sobre la comarca.
  • Treball interdisciplinari amb Història. Aquesta novel·la presenta molts elements per a aprofundir en les lluites polítiques del segle XIX: entre liberals i conservadors, entre isabelins i carlins, entre republicans i monàrquics, la Revolució de 1868...
  • Treball sobre cultura popular i tradicional. Els primers capítols són un document vivíssim de la cultura popular catalana del segle XIX, en aquest cas vallenca. Castells, moixigangues, balls parlats, processons religioses, gegants i capgrossos... Tota aquesta cultura de carrer que ara reviu amb força se'ns manifesta amb esplendor a les planes de la novel.la. La novel·la és una bona excusa per fer una aproximació al món casteller, per exemple.