BREU HISTÒRIA DE LA FARGA

El ferro cal obtenir-lo i obrar-lo amb procediments tècnics.Com diu Paracels : " Déu ha creat el ferro però no el que ha de produir-s'hi. Això s'obté després de separar el ferro de l'escòria i forjar-lo"
El producte obtingut , malgrat no ser noble com d'altres metalls, tot just està per damunt del plom i l'estany, va ser reconegut des de molt antic per les seves característiques mecàniques , tot i que també se li atribuïen poders curatius i màgics.
Els primers objectes de ferro trobats( S. VII aC ) a les nostres comarques son objectes personals d'ornamentació, armes o relacionats amb l'agricultura.
Des de l'antiguitat el ferro s'obtenia per un procés de reducció a temperatures relativament baixes ( aprox. 700-800ºC) . Al producte resultant se l'havia de purificar mitjançant rescalfades i cops de martell per treure'n escòries i donar-li forma.
Però no hi ha base documental de com es treballava i amb quins estris fins aproximadament el segle VI dC en que un personatge anomenat Isidor de Sevilla fa una descripció d'una ferreria hispana:
" El faber (=ferrer) té aquest nom aplicat per fer ferro. D'aquí va derivar el nom fabros i fàbrica.......El foc s'ha dit Ignis perquè no en pot néixer res (nihil gigni) .
Una forja(fàbrica) consta de dues parts : l'aire i la flama.....Carbo de no tenir (carere) flama..... El malleus (= mall) és diu així perquè colpeja i enfonsa tot allò que es torna bla (mollis) quan s'escalfa......"
Als països catalans, al període centrat en la baixa edat mitjana ( ss. X al XVI) les citacions textuals i la toponímia descobreixen fargues i ferreries, sobretot a les comarques muntanyenques. No és, però, fins els segles XVII i XVIII que hi ha la màxima plenitud. La producció d'algunes fargues podia arribar a 100 tones anuals.
A la fi del segle XVIII, l'exhauriment de les mines de ferro superficial i el progrés tècnic ( alt forn) entre d'altres, comportaren als segles XIX i XX la decadència de les fargues.
Cap a la fi del segle XIX algunes fargues es dedicaren al treball de l'aram (farga d'aram), fabricant perols i peroles. Una de les darreres fargues d'aram fins l'any 1978 fou la farga Palau de Ripoll, futura subseu del Museu de la ciència i la tècnica de Catalunya.