Els Fets
LA GUERRA
La vigília de l'aixecament armat del juliol del 1936, va agafar al poble en plena preparació de la Festa dels Terços. Les notícies arribaven confoses des de Barcelona.Les forces vives del poble es van posar en actitud d'alerta i al llarg del dia . L'esperit festiu es va tornar inquietud i temor. Es constituï les Milícies Antifeixistes, formades per destacats membres de sindicats i de l'esquerra, o sigui: la Cnt, Unió de Rabassaires i Esquerra Republicana de Catalunya.
El 20 de juliol es van viure els episodis més tràgics de la guerra en arribar un escamot de la Fai procedent de Salt, que va detenir i assasinar a membres destacats de la dreta o del poder eclesiàstic i destruí d'imatges religioses de les esglèsies de Sant Miquel i Santa Magdalena.
A poc a poc, l'economia i la vida del poble es va orientar cap a la guerra. Es va reconvetí la fàbrica tèxtil de la Burès en fàbrica de material de guerra, bàsicament obusos o bales de canó, dirigida per tècnics bascos i assessors russos.
El 22 d'octubre es forma la comissió de govern integrada per Martí Casas, Salvador Costa, Josep Gelada, Jaume Gamell, Marià Carandell, Joan Angelats i Pere Peracaula.
El nou ajuntament expropià quatre grans finques , s'intentà adreçar l'economia i redistribuir els béns .Es va reglamentar el conreu intensiu de la terra, l'escolarització obligatòria dels nens i la venda de capital fisic dels expropiats com carbó o fusta, que es van bescanviar per productes bàsics alimentaris.
Al Centre Republicà s'habilità la sala
d'actes per fer instrucció militar i s'instalà un quiosc de llibres i revistes . A la
plaça de la Rutlla s'obrí una biblioteca municipal.
Paper moneda emès per l'Ajuntament el 1937
Es dictaren mesures de raccionament i l'ajuntament llançà una edició de 5000 vals d'una pesseta. També es va intentar tirar endavant una moció per a enderrocar l'església, però l'escasseça de cabals públics els va obligar a deixar de banda la idea. Finalment, l'església i la rectoria van servir per a acollir als refugiats d'altres comunitats.
La fàbrica d'armes de la Burès treballava a ple rendiment, tres torns produien bombes amb una certa por pel perill i els bombardeigs. Tres vegades, avions italians van passar sobre la fàbrica, però només es produí un atac sobre la central del Pasteral, on van morir quatre persones
La dimissió de Martí Casas i la marxa de l'Unió de Rabassaires tornà l'alcaldia de nou a Salvador Costa. El principal problema del nou batlle foren els refugiats. El 8 de setembre de 1938, a Anglès n'hi havien 259:
64 madrilenys a Can Cendra
43 bascos a la rectoria i esglèsia
60 aragonesos al convent de les dominiques
83 malaguenys a Can Verdaguer
i 9 d'altres indrets repartits a diferents llocs.
El 4 de febrer del 1939 es va fer el darrer miting a la fàbrica, les tropes republicanes en desbandada, travessaven la vila procedents de Sta Coloma per anar cap a França via Girona-La Junquera o Olot-Prats de Molló.Exilats , barrejats amb cossos sencers de l'exercit, desertors cercaven salvar la vida.
Entre els fugitius hi havia el cinque cos d'exèrcit amb el mític general Líster , era el responsable de protegir la retirada i destruir els ponts que permetessin frenar l'avanç franquista.Instalà un niu d'ametralladores sobre un turó a la Cellera, va fer fussellar el seu xofer per incompetent i a continuació va marxar després de volar el `pont del Pasteral.
El pont del Pasteral destruit per les tropes d'en Líster
El 5 de febrer, les tropes del general Camilo Alonso Vega procedent de Sta.Coloma arriba a la Rutlla , mentre s'hi reunien altres dues divisions procedents de Santa Bàrbara i Osor. Per eliminar possibles paranys i atemorir el poble va enviar les tropes mores que varen saquejar el molí del Cuc i varen colpejar algun pagès.
El matí de l'endemà es va celebrar una missa d'acció de gràcies que va ser interrumpuda per un atac des d'el niu d'ametralladores, causant molts de morts entre les files marroquines.S' inicià un atac d'artilleria que sacsejà tota la vila. Una pujada de nivell del Ter per les plujes caigudes, van paralitzar les tropes franquistes, el que va permetre que els soldats d'en Líster es fessin escàpols.
Un cop netejat el poble, Camilo Alonso Vega, es va dirigir cap a Girona, a Bonmatí, va detenir i fusellar a nou nois en revenja per l'assesinat d'un terratinent a l'inici de la guerra.Pocs dies més tard, en Salvador Costa moría a la pressó de Girona.
Havia arribat la pau de Franco
Dades parcialment extretes de publicacions sobre la Guerra Civil a Anglès de Pau Lanao
