MÈTRICA
| Mesura del vers | Rima | Estrofes |
Sota aquest concepte hi agruparem tots aquells elements que tenen a veure amb la mesura dels versos i la seva agrupació formant estrofes.
En llengua catalana comptem les síl·labes del vers fins a la darrera tònica. Així en un vers agut (que el seu darrer mot sigui agut) també anomenat masculí, la seva mida coincideix amb el nombre real de síl·labes. En el cas que el vers sigui pla (femení) n'hi restarem una i caldrà deduir-ne dues del vers esdrúixol (molt poc usat)
Fixeu-vos en aquests exemples extrets dels primers poemes del recull "ESCLATS DE PAU EN TEMPS INCERT"
| El vostre pensament volant com un colom. |
que cap
esglai pertorbi la vostra llibertat. |
El-vos-tre-pen-sa-ment (6 síl·labes) vo-lant-com-un-co-lom (6 síl·labes) |
que-cap-es-glai-per-tor-bi (7-1 síl·labes) la-vos-tra-lli-ber-tat (6 síl·labes) |
A l'hora de fer el recompte de síl·labes, hem de tenir present dos fenìmens fonètics habituals que ens faran perdre síl·labes: són l'enllaç (o sinbalefa) i l'elisió de vocal neutra.
Comprovem-los en aquest exemple extret del primer poema del recull "CRONOLOGIA"
| Tenso el vell arc, enmig d’una foscor massa solemne, per dibuixar una traça salvatge i decidida. |
[TEn-sul-be-yark] (elisió de la vocal neutra de "el") [pær-di-bu-§au-næ-tra-sæ] (diftong format amb la darrera vocal de "dibuixar" i la primera de "una" |
Així, tindrem versos de:
| 2, 3 i 4 síl·labes | assenyats, exuberants, fidels... |
VIURE ("Necessitat") |
| 5 síl·labes | Estimo l’astre amic, | CEL D'ESTIU ("Lluna Plena) |
| 6 síl·labes | Analfabet
de tot: de tu, del teu país, dels homes i les dones, |
PER NO PERDRE L'ESPERANÇA ("5") |
| 7 síl·labes | que dibuixa el teu cos bru | CEL D'ESTIU ("Lluna Plena) |
| 8 síl·labes | de la carena trencadissa | ESPAIS OBERTS DAMUNT DE MIL ANHELS ("Alba") |
| 9 síl·labes | on moren les ones obstinades. | ESPAIS OBERTS DAMUNT DE MIL ANHELS ("Empremtes") |
| 10 síl·labes | Voldria veure’t
bella com suara, quan m’has besat amb pena i desconsol, però ja no encerto el teu camí, i encara podria omplir-te el nou destí de dol. |
ABECEDARI ("V") |
| 11 síl·labes | Ara el vial serà encara més obscur. | ORATGES ("Cant inicial") |
| 12 síl·labes | El buf àlgid bat el clatell esporuguit | ORATGES ("Tramuntana") |
| 13 síl·labes | però amb una traça pueril captivadora. | CRONOLOGIA ("Signes") |
La més habitual és la que es dóna a final de vers encadenant versos consecutius o alternats. Pot ser de dos tipus:
RIMA CONSONANT
Consisteix en la repetició de tots els sons a partir de la darrera vocal tònica del vers. Cal fixar-se que la repetició és fonètica, no gràfica, per tant s'hauran de repetir els fonemes, no les grafies. Vegem-ho en aquests dos exemples.
Si als ulls naixia un tímid desconsol, Hem fet un camí extens, i ja em diràs |
CRONOLOGIA ("Anhel") |
L’amor absent ha ben perdut la petja Llavis ardents de porpra mesurada |
ABECEDARI ("L") |
RIMA ASONANT
Consisteix en la repetició dels sons vocàlics a partir de la darrera vocal tònica del vers. És un tipus de rima més fàcil de confeccionar i més agraïda de llegir. Comproveu-ho en els versos parells d'aquestes dues estrofes.
| Amb l’oreig de la tarda reposada pentino la memòria i el desig i desfermo la claror del teu somriure amb la joia de qui salpa mar endins. |
VIURE ("Tempesta") |
| D’aquest llampec captivador que mostra amagatalls inescrutables en faig un vers abrusador que encén paisatges i mirades. |
VIURE ("Tempesta") |
Tot i que la majoria de poemes dels reculls que podeu llegir en aquestes pàgines presenten una versificació força lliure, és a dir no sotmesa a cap mena de mètrica tradicional, m'agradaria destacar tres tipus de composicions amb mètrica estricta.
SONET
L'ABECEDARI és un recull de 26 sonets de composició clàssica. Analitzem-ne la mètrica:
Gronxa
en el buit la lluna falaguera (10 A) Guaita el teu cos per la finestra oberta (10
C) Gaudi del ulls, la teva pell tan bruna, (10
E) gosadia extrema tot cremant moments. (10 F) |
14 versos de 10 síl·labes. Agrupats en dues quartetes i dos tercets. La rima dels tercets pot ser molt diversa. En aquest s'ha optat per fer una rima relacionada entre tots dos en versos alterns. |
Trobareu altres sonets a VIURE ("Estiu", "Tardor"), i a CRONOLOGIA ("Anhel")
HAIKU
Es tracta d'una composició d'origen japonès de tres versos (de 4, 6 i 4 síl·labes) sense cap rima obligada. Els dos primers versos solen descriure una imatge, un instant, un espai; el tercer té una funció més simbòlica i abstracta.
Tot seguit us en poso dos a tall d'exemple. Un d'ells construït exclusivament amb versos femenins (plans) i l'altra amb combinació de dos versos masculins (aguts) i un de femení. S'han extret del recull CRONOLOGIA ("Instants")
| Llepen les pedres guspires de silenci que m’aconsolen. |
Esdevé absurd el camí que encetàrem si m’ets absent. |
TANKA
Es tracta també d'una composició d'origen japonès, una mica més llarga que l'anterior. Aquesta té cinc versos (4, 6, 4, 6 i 6 síl·labes). Els tres primers versos acostumen a ser descriptius i els dos darrers tendeixen a convertir-se en un raonament una mica més filosòfic.
Del recull CALENDARI, en destaco aquests dos:
| ABRIL Un pom de roses |
DESEMBRE Neu a la plana. |