Per a funcionar, el maquinari necessita unes connexions materials que permetin als components comunicar-se entre si i interaccionar. Un bus constitueix un sistema comú interconnectat, compost per un grup de cables o circuits que coordina i transporta informació entre les parts internes de la computadora. El bus d'una computadora consta de dos canals: un que la CPU empra per a localitzar dades, cridat bus d'adreces, i altre que s'utilitza per a dades a una adreça determinada, cridat bus de dades. Un bus es caracteritza per dues propietats: la quantitat d'informació que pot manipular simultàniament (la anomenada 'amplària de bus') i la rapidesa amb que pot transferir aquestes dades.
Una connexió en sèrie és un cable o grup de cables utilitzat per a transferir informació entre la CPU i un dispositiu extern com un mouse, un teclat, un mòdem, un digitalitzador i alguns tipus d'impressora. Aquest tipus de connexió només transfereix una dada de cada vegada, pel que resulta lent. L'avantatge d'una connexió en sèrie és que resulta eficaç a distàncies llargues.
Una connexió en paral·lel utilitza diversos grups de cables per a transferir simultàniament més d'un bloc d'informació. La majoria dels digitalitzadors i impressores empren aquest tipus de connexió. Les connexions en paral·lel són molt més ràpides que les connexions en sèrie, però estan limitades a distàncies menors de 3 m entre la CPU i el dispositiu extern.
