[ 3D | HISTÒRIA | VISIÓ ESTEREOSCÒPICA | COM ES FAN | COM ES VEUEN | GALERIA | ENLLAÇOS ]


COM ES VISUALITZA?

 

Per poder veure una fotografia estereoscòpica cal que cada ull vegi una sola de les imatges generades. Això ho podem aconseguir amb o sense l’ajut d’algun aparell. Evidentment el tipus de visió que vulguem utilitzar condicionarà la forma en què cal presentar les fotografies. Els principals sistemes de visualització són:

Visió lliure paral·lela

En aquest tipus, la imatge estereoscòpica consisteix en dues imatges, una al costat de l’altra, de forma que la imatge de la dreta és vista amb l’ull dret i la de l’esquerra amb l’ull esquerra.

Per veure-les cal que els ulls observin les imatges mantenint els eixos òptics paral·lels, com si miréssim a l’infinit.

Visió lliure creuada

 

 

En aquest tipus, la imatge estereoscòpica consisteix en dues imatges, una al costat de l’altra, de forma que la imatge de la dreta és vista amb l’ull esquerra i la de l’esquerra amb l’ull dret.

 

Per veure aquestes imatges cal que els ulls observin les imatges creuant els eixos òptics.

Anaglif

 

En aquest tipus de visualització, la imatge estereoscòpica consisteix en la superposició de dues imatges (les corresponents a la visió de l’ull dret i l’esquerra) a cada una de les quals s’ha aplicat un filtre de color diferent (ciam-roig, roig-ciam, roig-verd, verd-roig).

Per veure aquestes imatges cal utilitzar unes ulleres especials que tenen vidres de colors diferents segons quin sigui el tipus de filtre aplicat a l’anaglif. El principi consisteix en el fet que una imatge sobre la qual s’ha aplicat un filtre vermell, per exemple, no es vista per l’ull que té un vidre vermell. Això permet que cada ull vegi tan sols una de les dues imatges i que el cervell pugui generar la sensació d’estereoscòpia. Aquest sistema altera alguns colors de les imatges i pot produir una petita pèrdua de lluminositat

Polarització

Aquest sistema és molt semblant al dels anaglifs amb la gran diferència que cada una de les dues imatges és projectada a través d’un filtre polaritzant orientat de forma diferent. L'observació cal fer-la amb ulleres que utilitzin la mateixa combinació de filtres polaritzants que hem utilitzat per projectar les imatges. Aquest sistema no altera el color de les imatges, però pot produir una petita pèrdua de lluminositat.

Altres

Les noves possibilitats de la informàtica han permès l’aparició de nous sistemes com les ulleres LCS (Liquid Crystal Shutter), LCD (Liquid Crystal Display), HMD (Head Mounted Display), Monitors auto-estèreo, ChromaDepth,…