ESTRUCTURA DE LA FLOREn les Fanerògames, la flor es pot considerar com un brot de creixement limitat format per un eix, habitualment molt curt (l'eix floral) i un seguit de fulles modificades que donaran lloc a les parts d'una flor. Com en les branques normals, les fulles modificades de l'eix floral poden disposar-se respecte a aquest de formes diverses: verticil·lades, oposades, helicoidals,...
Els diferents tipus de fulles modificades que formen part dels eixos florals s'anomenem: sèpals, pètals, estams i pistils. Donat que en l'eix floral els entrenusos són molt curts sembla com si totes les fulles modificades d'un mateix tipus sorgeixin d'un mateix nivell (com si fossin fulles verticil·lars), per això a cada grup de fulles modificades de la flor en diem verticil floral. Segons sigui la seva funció agrupem els verticils florals en:
Cada tipus de flor es caracteritza pel nombre, distribució, forma, color, ... de tots els seus verticils florals. En especial, i pel que fa als tipus de fruits que es formaran després de la fecundació, és especialment important descriure els tipus de Gineceus més habituals: El gineceu pot estar format per un (monocarpel·lar) o varis carpels (pluricarpel·lar). Els carpels de flors pluricarpel·lars, al seu torn, poden estar lliures o més o menys soldats entre ells. En el primer cas els carpels poden disposar-se ordenats de manera cíclica en un sol pla, o bé es disposen helicoïdalment formant com una pinya |