TEORIA ONDULATÒRIA DE LA LLUM

Considerar la llum com una radiació electromagnètica permet relacionar aquesta amb altres tipus de radiacions com infrarojos, ultraviolats, ones de radio i TV, microones, raig X...

Des del punt de vista físic les ones poden ser: transversals i longitudinals. Les transversals són aquelles en què l'oscil·lació de la pertorbació és ortogonal (perpendicular) al sentit de propagació de l'ona. en canvi, en les longitudinals l'oscil·lació es produeix en el mateix sentit en què es propaga l'ona. Solament una ona transversal pot polaritzar-se. La llum és un cas d'ona transversal formada per un camp elèctric (E) i un de magnètic (B), els quals són perpendiculars a la direcció de propagació i alhora són ortogonals entre elles.

Segons la teoria ondulatòria de la llum aquesta és el resultat de la propagació d'un moviment vibratori de freqüència (n) i de longitud d'ona (l= c/n)

Fig 2. Esquema d'una ona

on

• la distància entre dues crestes d'ona s'anomena longitud d'ona (l).

• l'amplada de cada cresta s'anomena amplitud (l)

• el nombre d'ones per unitat de temps és la freqüència (n).