|
Totes les obres que trobareu en aquesta
col·lecció han estat escrites pensant en l’alumnat del CEIP
"El Diví Mestre" de Vilalba dels Arcs i representades a les diferents
Mostres de Teatre Comarcals per tots els nens i nenes que han anat passant
per aquest centre en els darrers anys. Val a dir que en aquesta petita
localitat de la Terra Alta es gaudeix d’una forta tradició teatral.
Com podreu comprovar cadascuna de les obres té set apartats que aniré comentant a continuació. Aquests són els següents : 1- Fitxa tècnica : Es divideix
en tres subapartats (nivell al que va dirigida, nombre de personatges i
durada aproximada) que ens ajuden a triar, en un primer moment, l'obra
adequada al nostre alumnat. S’ha de tenir en compte que el nivell
pot semblar una mica elevat; això és degut, com ja he comentat
anteriorment, a la tradició teatral dels alumnes pels quals han
estat escrites originàriament.
Si el nombre de personatges no és el que necessitem, haurem de suprimir-ne algun d’ells (sempre els que no siguin bàsics) afegint les frases imprescindibles del seu diàleg a un altre personatge o, pel contrari, haurem d’inventar-ne de nous (sempre hi ha la possibilitat d’algun amic o familiar llunyà, d’un veí o una veïna, d’un narrador o narradora,...). En algunes obres trobem idees per tal de fer el que aquí s'ha explicat. Per últim,
quan parlem de durada aproximada s’entén que no durarà aquest
temps exactament. Tot dependrà de la música, els telons,
el canvi d'atrezzo,...
2- Argument
En aquest apartat s’explica, el més breu possible, els fets que transcorren des del començament fins l’acabament de l’obra. D’aquesta manera ens podem fer una idea aproximada del tema, de l’ambient, de l’època, dels personatges,... Podem dir que totes elles són comèdies i tenen un final inesperat. Les obres dels
més petits canvien molt de situació, país, època...
mentre que les dels grans solen passar en l’actualitat, la qual cosa les
fa més atractives per ells i elles ja que podran fer papers de gent
adulta, sense haver-se de disfressar de personatges no desitjats en aquestes
edats tant difícils.
3- Personatges A més a més de saber quins són els personatges que conformen l’obra, sabrem una mica de la seva psicologia per tal de poder assignar-los més adequadament i de tenir unes primeres pautes a l’hora de fer gestos, del to de la veu, de l’actitud del personatge,... L’assignació de personatges es pot fer de diverses formes (a criteri del mestre o la mestra, per tria de l’alumnat, per sorteig, per votacions,...) La manera de fer-lo no importa mentre cada nen i nena estigui content o contenta amb el personatge que ha de representar. La fórmula
del sorteig és la més arriscada però, de vegades,
ens podem portar sorpreses positives amb algun nen o nena al/la qual creiem
incapaç de memoritzar un diàleg llarg, d’actuar amb naturalitat
davant de públic,... i resulta que li ha tocat ser el personatge
principal i ho ha fet d’allò més bé. Crec que tothom
hauria de tenir una oportunitat encara que, sempre passa, hi ha alguns
i algunes alumnes que es conformen amb sortir a l'escenari el mínim
possible (opció que també hem de respectar) o als/ a les
quals els és impossible fer de protagonistes.
4- Decorats Quan pensem en una obra de teatre pot ser el que més mandra fa és fer un decorat : hem de pensar, hem de dibuixar a gran escala, hem de pintar,... Doncs, aquestes obres , tenen una característica en comú : només un decorat per obra, indicacions per fer la feina més fàcil, llistat de material que ens farà falta per posar l’obra en escena, idees per trobar materials fàcilment i, per fi, un dibuix del decorat i un plànol de l’escenari amb tots els seus elements. Nosaltres hem utilitzat rotllos de paper blanc de 1.20 m d’alçada que hem anat unint amb cinta transparent d’embalatge fins arribar a construir decorats de 5.50m d’amplada per 2.50 m d’alçada. Aquestes mides dependran, certament, de les de l’escenari. El sistema
emprat per ficar els decorats a l’escenari ha estat el següent :
És molt important, sobre tot amb els més petits, comptar amb tots els objectes i mobiliari que estaran a l’escenari el dia de la funció. Si no ho fem així ens podem trobar amb sorpreses desagradables de darrera hora. Evidentment, el mestre o la mestra encarregats de la representació de l’obra, juntament amb el seu alumnat, seran molt lliures de desestimar aquestes propostes i inventar-ne de noves. Els mateixos decorats poden ser aprofitats en diferents obres. Per exemple, si l´acció transcorre en una casa ("He arribat a la tercera edat", "Llar, dolça llar",...), en un bosc ("La papallona sense colors", "Pedreta, pedreta, treu-me la poreta"...) no cal fer-ne un cada vegada. Només farà falta conservar-los bé i aprofitar-los quan es pugui. Alguns els haurem de fer necessariament ja que l´acció transcorre en llocs estranys (per exemple "El follet Malallet") 5 - Vestuari En aquest apartat s’especifica com haurà d’anar vestit cada personatge així com els complements imprescindibles i, en ocasions, la manera de confeccionar les disfresses (sobre tot en les obres dels més petits) Ens podem trobar amb la col·laboració dels pares i mares en la confecció del vestuari, la qual cosa seria desitjable. També pot ser que ens toqui confeccionar-los a nosaltres. Llavors, segons la imaginació de cadascú, es poden utilitzar diferents materials i tècniques (roba, papers, bosses de plàstic de colors,...) Com ja hem
dit en l´apartat anterior, les indicacions donades en les obres també
poden ser desestimades si es creu oportú. Només són
orientatives.
6- Música
Hi ha obres per les
quals ens fa falta una determinada música (per exemple una marxa
nupcial en "La boda no roda") i d’altres en les quals podem fer sonar aquella
que nosaltres creiem que li queda més bé. Quan necessitem
una peça o un tipus de música determinada ho trobarem indicat
en aquest apartat de l’obra. En cas contrari cadascú triarà
aquella peça que li agradi més.
7- Guió de l’obra : En aquest darrer apartat, com el seu nom indica, ens trobarem els diàlegs entre els personatges i les indicacions adients (en cursiva i entre parèntesi) És important que cada nen o nena faci seu el paper, és a dir, el digui amb les seves paraules, amb la seva parla quotidiana, sense alterar el sentit de l’obra, evidentment. També han de ser conscients de que estan representant un diàleg que el públic ha de sentir bé; això vol dir que hauran de cridar el suficient per poder ser escoltats per la totalitat dels assistents i que sempre donaran la cara al públic (serà molt important la distribució dels elements de l’escenari, les entrades i les sortides,...) Segons la edat,
serà molt diferent la manera de aprendre un paper. Als/les més
petits/es els haurem de repartir per portar a casa i, amb l’ajut dels pares
i la repetició a la classe l’aniran aprenent poc a poc. Sobre tot
haurem de representar l’obra molt sovint i amb tots els elements necessaris
així com sense canviar de lloc les entrades i sortides que trobarem
a l’escenari.
Totes aquestes obres tenen un llenguatge molt planer. De vegades ens trobarem amb paraules del carrer i no pas del diccionari, d’altres haurem d’adequar el llenguatge al del nostre poble o ciutat. En les peces destinades als més petits, sempre que ha estat possible, els personatges fan rotllanes i parlen en el mateix ordre (la qual cosa facilita l’aprenentatge de l’ordre de paraula) A més a més, en la majoria d’elles, casi tots els personatges tenen la mateixa importància (llevat d’excepcions com per exemple "Déu meu, quin embolic") ja que tots/tes volen ser els/les protagonistes. En les peces destinades al més grans, pel contrari, hi ha personatges principals i secundaris, donat que sempre hi ha diferents disposicions en quant a representar un personatge damunt d’un escenari. Com ja hem comentat anteriorment, aquestes obres ja han estat representades. Així doncs, s’han pogut anar rectificant i perfeccionant. De totes formes sempre pot existir alguna mancança que haurem de corregir en els assajos. Crec que, amb totes aquestes consideracions generals, ja podem engrescar-nos a triar i posar en marxa la nostra propera obra de teatre. |
|
|
|
|
|