Com podreu comprovar cadascuna de les obres té set apartats que aniré comentant a continuació. Aquests són els següents :

                 1- Fitxa tècnica :

     Es divideix en tres subapartats (nivell al que va dirigida, nombre de personatges i durada aproximada) que ens ajuden a triar, en un primer moment, l'obra adequada al nostre alumnat.  S’ha de tenir en compte que el nivell pot semblar una mica elevat; això és degut, com ja he comentat anteriorment, a la tradició teatral dels alumnes pels quals han estat escrites          originàriament. 
     Si creiem que el nivell és massa elevat tenim dues opcions :
     - Triar-ne una altra de nivell inferior. Llavors ens pot passar que els temes tractats no estiguin d’acord amb la seva edat.
     - Simplificar-la reduint els diàlegs sense modificar el sentit de l’obra.

    Si el nombre de personatges no és el que necessitem, haurem de suprimir-ne algun d’ells (sempre els que no siguin bàsics) afegint les frases imprescindibles del seu diàleg a un altre personatge o, pel contrari, haurem d’inventar-ne de nous (sempre hi ha la possibilitat d’algun amic o familiar llunyà, d’un veí o una veïna, d’un narrador o narradora,...). En algunes obres trobem idees per tal de fer el que aquí s'ha explicat.

    Per últim, quan parlem de durada aproximada s’entén que no durarà aquest temps exactament. Tot dependrà de la música, els telons, el canvi d'atrezzo,...
 

         2- Argument
 

    En aquest apartat s’explica, el més breu possible, els fets que transcorren des del començament fins l’acabament de l’obra. D’aquesta manera ens podem fer una idea aproximada del tema, de l’ambient, de l’època, dels personatges,... Podem dir que totes elles són comèdies i tenen un final inesperat.

     Les obres dels més petits canvien molt de situació, país, època... mentre que les dels grans solen passar en l’actualitat, la qual cosa les fa més atractives per ells i elles ja que podran fer papers de gent adulta, sense haver-se de disfressar de personatges no desitjats en aquestes edats tant difícils.
 

                    3- Personatges

     A més a més de saber quins són els personatges que conformen l’obra, sabrem una mica de la seva psicologia per tal de poder assignar-los més adequadament i de tenir unes primeres pautes a l’hora de fer gestos, del to de la veu, de l’actitud del personatge,...

     L’assignació de personatges es pot fer de diverses formes (a criteri del mestre o la mestra, per tria de l’alumnat,  per sorteig, per votacions,...) La manera de fer-lo no importa mentre cada nen i nena estigui content o contenta amb el personatge que ha de representar.

     La fórmula del sorteig és la més arriscada però, de vegades, ens podem portar sorpreses positives amb algun nen o nena al/la qual creiem incapaç de memoritzar un diàleg llarg, d’actuar amb naturalitat davant de públic,... i resulta que li ha tocat ser el personatge principal i ho ha fet d’allò més bé. Crec que tothom hauria de tenir una oportunitat encara que, sempre passa, hi ha alguns i algunes alumnes que es conformen amb sortir a l'escenari el mínim possible (opció que també hem de respectar) o als/ a les quals els és impossible fer de protagonistes.
 

                4- Decorats

    Quan pensem en una obra de teatre pot ser el que més mandra fa és fer un decorat : hem de pensar, hem de dibuixar a gran escala, hem de pintar,... Doncs, aquestes obres , tenen una característica en comú : només un decorat per obra, indicacions per fer la feina més fàcil, llistat de material que ens farà falta per posar l’obra en escena, idees per trobar materials fàcilment i, per fi, un dibuix del decorat i un plànol de l’escenari amb tots els seus elements.

     Nosaltres hem utilitzat rotllos de paper blanc de 1.20 m d’alçada que hem anat unint amb cinta transparent d’embalatge fins arribar a construir decorats de 5.50m d’amplada per 2.50 m d’alçada. Aquestes mides dependran, certament, de les de l’escenari.

     El sistema emprat per ficar els decorats a l’escenari ha estat el següent :
    - Dos peus (un per cada costat de l’escenari) amb tres potes cadascú (on hem ficat sacs amb sorra per tal de que siguin ben estables) a la part inferior d’una barra de ferro d’uns 3m d’alçada, que conformen les dos guies verticals.
    - Una barra de ferro d’uns 6m de llarg amb una politja a cada costat.
    - Dues cordes passades per les politges que permeten pujar i baixar el decorat i que es corden fortament a les guies verticals quan ja s’ha pujat el decorat.
    - Unes pinces fortes per enganxar el decorat a la barra horitzontal superior.

     És molt important, sobre tot amb els més petits, comptar amb tots els objectes i mobiliari que estaran a l’escenari el dia de la funció. Si no ho fem així ens podem trobar amb sorpreses desagradables de darrera hora. 

    Evidentment, el mestre o la mestra encarregats de la representació de l’obra, juntament amb el seu alumnat, seran molt lliures de desestimar aquestes propostes i inventar-ne de noves.

    Els mateixos decorats poden ser aprofitats en diferents obres. Per exemple, si l´acció transcorre en una casa ("He arribat a la tercera edat", "Llar, dolça llar",...), en un bosc ("La papallona sense colors", "Pedreta, pedreta, treu-me la poreta"...) no cal fer-ne un cada vegada. Només farà falta conservar-los bé i aprofitar-los quan es pugui. Alguns els haurem de fer necessariament ja que l´acció transcorre en llocs estranys (per exemple "El follet Malallet")

                    5 - Vestuari

    En aquest apartat s’especifica com haurà d’anar vestit cada personatge així com els complements imprescindibles i, en ocasions, la manera de confeccionar les disfresses (sobre tot en les obres dels més petits)

    Ens podem trobar amb la col·laboració dels pares i mares en la confecció del vestuari, la qual cosa seria desitjable. També pot ser que ens toqui confeccionar-los a nosaltres. Llavors, segons la imaginació de cadascú, es poden utilitzar diferents materials i tècniques (roba, papers, bosses de plàstic de colors,...)

     Com ja hem dit en l´apartat anterior, les indicacions donades en les obres també poden ser desestimades si es creu oportú. Només són orientatives.
 

              6- Música
 

    Hi ha obres per les quals ens fa falta una determinada música (per exemple una marxa nupcial en "La boda no roda") i d’altres en les quals podem fer sonar aquella que nosaltres creiem que li queda més bé. Quan necessitem una peça o un tipus de música determinada ho trobarem indicat en aquest apartat de l’obra. En cas contrari cadascú triarà aquella peça que li agradi més.
 

               7- Guió de l’obra :

    En aquest darrer apartat, com el seu nom indica, ens trobarem els diàlegs entre els personatges i les indicacions adients (en cursiva i entre parèntesi) 

    És important que cada nen o nena faci seu el paper, és a dir, el digui amb les seves paraules, amb la seva parla quotidiana, sense alterar el sentit de l’obra, evidentment. També han de ser conscients de que estan representant un diàleg que el públic ha de sentir bé; això vol dir que hauran de cridar el suficient per poder ser escoltats per la totalitat dels assistents i que sempre donaran la cara al públic (serà molt important la distribució dels elements de l’escenari, les entrades i les sortides,...)

     Segons la edat, serà molt diferent la manera de aprendre un paper. Als/les més petits/es els haurem de repartir per portar a casa i, amb l’ajut dels pares i la repetició a la classe l’aniran aprenent poc a poc. Sobre tot haurem de representar l’obra molt sovint i amb tots els elements necessaris així com sense canviar de lloc les entrades i sortides que trobarem a l’escenari.
    Els/les més grans ho aniran memoritzant poc a poc desprès de dues o tres lectures a la classe. Durant els primers assajos poden tenir el guió a mà encara que, paulatinament, l’haurem d’anar retirant del seu abast. També anirem corregint els gestos, la vocalització,... encara que ho farem quan estiguin introduïts en el seu paper. 

    Totes aquestes obres tenen un llenguatge molt planer. De vegades ens trobarem amb paraules del carrer i no pas del diccionari, d’altres haurem d’adequar el llenguatge al del nostre poble o ciutat.

    En les peces destinades als més petits, sempre que ha estat possible, els personatges fan rotllanes i parlen en el mateix ordre (la qual cosa facilita l’aprenentatge de l’ordre de paraula) A més a més, en la majoria d’elles, casi tots els personatges tenen la mateixa importància (llevat d’excepcions com per exemple "Déu meu, quin embolic") ja que tots/tes volen ser els/les protagonistes.

    En les peces destinades al més grans, pel contrari, hi ha personatges principals i secundaris, donat que sempre hi ha diferents disposicions en quant a representar un personatge damunt d’un escenari. 

    Com ja hem comentat anteriorment, aquestes obres ja han estat representades. Així doncs, s’han pogut anar rectificant i perfeccionant. De totes formes sempre pot existir alguna mancança que haurem de corregir en els assajos. 

    Crec que, amb totes aquestes consideracions generals, ja podem engrescar-nos a triar i posar en marxa la nostra propera obra de teatre.