Els joves (i no tan joves) i les noves tecnologies per a la comunicació personal
Introducció
La pàgina web, “La Protecció de Dades de Caràcter Personal als Serveis i Centres Educatius de Catalunya”, http://phobos.xtec.cat/lalvarez/, germana d’aquesta, es centra en l’assessorament i la formació dels professionals de centres i serveis educatius en aquesta matèria, encara que també va adreçada a altres professionals que treballen en o a prop del fet educatiu, com són les AMPAS, inspecció educativa, serveis de menjador escolar, dinamitzadors culturals, assistents socials, etc… És important conèixer i conscienciar-nos de les nostres necessitats, professionals i personals, en la gestió de les dades de caràcter personal i, a partir d’aquí, elaborar estratègies, protocols i procediments, per donar la resposta més adequada a aquestes necessitats. Malgrat aquesta consideració, ens queden moltes coses per fer.
Ara, en aquest nou espai, el centre d’atenció és l’alumnat i les seves necessitats educatives en matèria de protecció de les dades de caràcter personal, que són molt importants.
La formació en aquesta matèria que han tingut els seus pares, els professors, els seus referents socials, etc.. va ser mínima (o nul·la). La realitat ens està advertint diàriament dels riscos de l’ús inadequat de les dades de caràcter personal. Els problemes, assetjament digital entre els alumnes, el phishing, els enregistraments d’imatges d’agressions a professors o alumnes.. publicades a YouTube, la pedofília, els robatoris a partir de les dades, els xantatges, les difamacions, la usurpació de personalitat.... els tenim als centres escolars, i no únicament a casa o al carrer. Els riscos són per a tothom, no hi ha diferències per raó de sexe, edat, raça, nivell adquisitiu.., i, malgrat que en un principi aquests actes s’adressem a sectors o segments diferenciats, a la llarga ens afecten a tots. Una de les coses que més preocupa és que no sempre ens roben les dades personals, tot al contrari, sovint som nosaltres els que les donem (cedim) sense valorar suficientment el risc que comporta aquest regal (cessió). Aquestes són algunes de les moltes raons que ens estan abocant a abordar i desenvolupar el tema de forma urgent i a tenir-lo present davant del fet educatiu: sobretot a l’hora d’elaborar currículums o programes escolars. Cal treballar aquests continguts des dels centres. Els podem presentar dins d’àrees com a matèria transversal, o des d’alguna àrea en particular, com podria ser l’ètica – moral – educació per a la ciutadania, o simplement, dins del PAT. El que és important és tenir-los presents.
La intenció de la pàgina és afavorir la preparació i generació de materials curriculars en tots els àmbits i nivells. Per aquesta raó aquí hi trobareu materials, idees, suggeriments, etc.. que ens poden ajudar en la tasca d’educar als alumnes en aquesta matèria.
Aquest nou espai s’adreça bàsicament a professionals de centres educatius, mestr@s i professors/es, encara que també als assessors/es psicopedagògics, psicòlegs, pedagogs.. que des dels seus serveis poden orientar les actuacions del professorat.
Des del Departament d’Educació es fomenta de forma molt eficient l’ús de les TIC. Tots som conscients de la importància d’estar formats en aquesta matèria. I és bo que així sigui, però cal una formació paral·lela que la complementi: l’ús que es fa de les dades caràcter personal dins d’aquest entorn, el de les noves tecnologies. Així, des dels centres ens falta ensenyar els riscos de navegar, el mal que fa l’assetjament digital, la conscienciació del perill que pot comportar cedir unes dades a persones que no coneixem de res, que no sabem on són, ni les seves intencions… No ensenyem que cal tenir uns valors ètics en l’ús del correu electrònic o dels mòbils. No expliquem que quan filmem persones, malgrat ser nostra la càmera, les imatges no ho són, que són dades de caràcter personal que cal tractar d’una manera determinada.. Igual ens passa amb els enregistraments orals que poden identificar a persones… Tot això ens passa en part per la baixa formació que tenim sobre el tema…
Si les TIC formen part del currículum i es treballen i potencien des dels centres, no hem d'educar com s’ha d’actuar dins d’aquest entorn?
Els joves (i no tan joves) i les noves tecnologies per a la comunicació personal.
Consideracions prèvies:
.Els joves consideren un dret propi i inalienable l’ús dels mòbils, el messenger i altres formes de comunicació personal, sobretot a partir de l’adolescència.
.La seva realitat no és la mateixa que la dels seus pares i sovint professors: les formes d’entreteniment dins de mons virtuals, les formes d’estudiar amb l’ordinador omnipresent i en marxa amb diversos programes, les formes de comunicar-se instantàniament entre ells, la forma de comprar i accedir-hi a la informació, etc.. comporta una forma diferent de viure i d'entendre la vida.
Malauradament els joves han entrat en aquest món abans que els propis pares i sovint professors i no han estat acompanyats ni ensinistrat per desenvolupar-se de forma adequada dins d’ell. Conseqüentment entre ells no hi ha una consciència clara de la necessitat d’utilitzar unes mesures per preservar les seves dades de caràcter personal. Cal considerar que aquests, en un principi, poden considerar que tothom a la xarxa serà més o menys com ells, amb els que pensa parlar, relacionar-se, etc… i no ha d’haver cap problema. Consideren sovint que no són observats, que tancant la porta de la seva habitació es queden sols amb aquell/a amb el que es comuniquen directament.
També passa entre els adults: no sempre es té consciència del que comporta la relació a través de l’ordinador. Tampoc es considera fins quin punt les dades de caràcter personal estan presents i el paper que juguen. Per això cal observar amb ulls crítics aquestes noves formes de comunicació i implementar nous procediments i formes d’actuar que ajudin a preservar els nostres drets sobre les dades.
Actualment tothom està d’acord que cal fer servir uns procediments adequats per tractar les dades de caràcter personal. També la llei ens obliga a tenir uns protocols estrictes, que recollim en el llibre de seguretat, si gestionem aquestes dades des de fitxers, manuals i/o electrònics. Malgrat totes aquestes mesures, que considerem necessàries, som nosaltres mateixos els que regalem les nostres pròpies dades sense cap tipus de criteri quan omplim un formulari en un web o quan contestem a una enquesta pel carrer.. No tenim aquesta cultura. Els alumnes tampoc i per aconseguir qualsevol cosa a internet omplen formularis amb moltíssima facilitat. Per això ens hem de centrar en treballar (sensibilitzar) la importància d’aquestes cessions gratuïtes i en ser crítics quan, des de qualsevol lloc, ens les demanen.
Si des dels centres es pretén educar de forma integral als joves, caldrà incorporar al currículum nous continguts que contemplin la privacitat de les dades, l’ús dels continguts multimèdia, l’ètica del seu ús, etc.. en relació amb les noves formes de comunicació.
Referent a les coses que aconseguim a internet, cal dir que, malgrat pensar el contrari, no hi ha res gratis a internet. Tot, absolutament tot, es paga d’alguna manera. Sovint és amb dades personals, però també amb coses més subtils: què ens agrada, què ens interessa, a on viatgem, quan, amb qui, com és la nostra família, a on vivim, a quines hores fem moltes coses, etc... Aquestes dades són or per a moltes persones: a partir d'elles poden oferir-nos productes, serveis, etc, en el moment adequat i amb la seguretat que ens agraden. Els adults tenim criteris per fer les compres, prioritats per gastar els diners. Els nens i els joves no.
En relació a les dades de caràcter personal, el que es produeix amb relativa normalitat en aquestes noves formes de comunicació són cessions de dades. Si les dades cedides van a parar a mans de persones conegudes (companys d’escola, amics propers, familiars, etc..) no ha d’haver cap complicació. Els problemes poden venir a partir de cessions poc controlades i/o amb continguts multimèdia (vídeo, fotos, etc.). Cal considerar que tot el que circula per internet es pot enregistrar, emmagatzemar i utilitzar quan interessi i de la forma que es vulgui. També hem de pensar les facilitats que donen actualment els programes d’edició de materials gràfics, fotos, vídeo i so. Un altre factor a tenir en compte és que si algun contingut és publicat de forma deshonesta, malgrat aconseguir la seva retirada d’internet i una possible indemnització, el mal provocat per la seva publicació no es repara de cap de les formes.
En l’actualitat l’ús de les noves tecnologies facilita recollir i gestionar grans masses de dades provinents de molts llocs simultàniament i, a partir d’elles, arribar a conclusions de tota mena. L’ús d’elles és bàsicament comercial, però poden fer-se servir per qualsevol cosa.
Sobre el contingut d’aquesta pàgina web, cal pensar que moltes de les propostes, idees, consells, etc.. que es donen en un àmbit concret, poden ser transferits totalment a altres. Així, els consells sobre l’ús del xat es poden aplicar a internet de forma global o al correu electrònic.
L’estructura d’aquesta pàgina és la següent:
Introducció
Aquest apartat
Conceptes bàsics
Respostes a preguntes molt bàsiques, però importants: Què són les dades de caràcter personal?, Qui té dret d’accés a unes dades concretes?, etc…
Orientacions
Consells, orientacions adreçats a professors, assessors psicopedagògics, pares…
Materials
Articles, activitats, documents, vídeos, consells didàctics, etc, adreçats als centres i professors, per ajudar a prendre decisions respecte aquesta àrea i generar i/o preparar materials per treballar amb els alumnes. També poden formar part del material escolar, utilitzat-se en altres àrees..
Glossari
Definicions: les més importants del nou argot de les TIC i les bàsiques de la gestió de dades de caràcter personal
Normativa
Normativa bàsica catalana, estatal i europea
Links
Hiperlligams amb les pàgines més importants de les agències de protecció de dades i altres.
Introducció Conceptes Orientacions Materials Glossari Normativa Links