.gif){kind=small}
Municipi del Berguedà, entre les rodalies de Berga i Gironella. Els relleus subpirinencs, que el separen de Cercs i de la Quar (serra de Pic-en-cel, 961 m alt; serrat del Llogam, 1 046 m), el situen dins el baix Berguedà. El terme s'estén entre el Llobregat, que forma un seguit de congosts, i la riera de Pontarró, a l'E, que aflueix al Llobregat aigües avall de les rieres de la Portella i dels Cabots. Una bona part del territori és improductiu o cobert de pinedes (pi blanc i roig); els conreus més estesos són els cereals (ordi, blat, civada), farratge, patates, blat de moro i algunes hortalisses. Són importants els ramats boví (uns 900 caps) i porcí. Hi ha indústria tèxtil (colònia Rosal) i química (fàbrica de carbur de calci), amb instal·lacions a banda i banda del Llobregat, que solen comptabilitzar-se una a Berga i l'altra a Olvan (on hi ha, a més, una altra fàbrica tèxtil, amb 40 treballadors). El poble (933 h agl i 278 h diss [1981]; 553 m alt) és a l'esquerra de la riera dels Cabots. L'església parroquial és dedicada a l'Assumpció. Fou lloc reial. El barri de l'Estació d'Olvan, del ferrocarril de via estreta que remuntava el Llobregat des de Manresa, inaugurat el 1888 i clausurat el 1974, era considerat l'estació de Berga. El municipi comprèn, a més, els veïnats de les Ferreres d'Olvan i de Serra-seca, la parròquia de Sant Martí de Llavinera i l'antic monestir de Valldaura.
Situació, economia i població
Aquest municipi, de 35,60 km2
d'extensió, té per límit occidental el curs del Llobregat;
el límit E coincideix amb la riera del Pontarró; pel N, les
serres del Montsent i de Campdeparets separen el terme municipal del de
la Quar i el situen dins el Baix Berguedà; per la banda S, els límits
convergeixen des del Llobregat i la riera del Pontarró i formen
un apèndix estret que es prolonga cap al S i fa de tascó
entre els termes municipals de Sagàs i de Gironella, fins a tocar
tot just l'extrem NE del de Puig-reig. El terme és solcat també
per les rieres de la Portella i d'Olvan, que desguassen al Llobregat per
l'esquerra (la d'Olvan just per sota de Gironella).
Inclou el barri de l'Estació d'Olvan, els veïnats
de les Ferreres d'Olvan i de Serra-seca i l'antic monestir de Santa Maria
de Valldaura. A la ribera esquerra del Llobregat hi ha la major part dels
edificis de la colònia de Cal Rosal i la resta corresponen al terme
municipal de Berga (entre d'altres, la fàbrica) i, una petita part,
al terme d'Avià.
El territori és moderadament accidentat per les
serres de Montsent i Campdeparets, al N, al límit amb la Quar, les
quals constitueixen els primers plecs subpirinencs. El serrat de Llogam,
que assoleix els 1 056 m, és el punt més alt del municipi.
Les pastures (102 ha el 1989) i les pinedes de pi blanc i de pi roig ocupen
gran part de la superfície municipal (2 541 ha de terreny forestal
el 1989). Per la seva banda, els principals conreus (673 ha el 1989) són
els cereals, el farratge i les patates. La ramaderia hi té una certa
implantació, sobretot el porcí (5 842 caps el 1989) i el
boví (1 443 caps el 1989).
La proximitat de la fàbrica de Cal Rosal (dins
el terme de Berga) va atreure mà d'obra d'Olvan fins que tancà
el 1991. El 1991 també tancaren les dues indústries més
importants del terme: Filatures Esteva i Roviratex; hi ha un cert nombre
d'indústries familiars de caràcter artesanal. El 1964 la
raó social Viladomiu de Gironella constituí una fàbrica
a Olvan, a Can Llop. El 1982, després de suspendre pagaments, l'empresa
quedà en mans d'una cooperativa laboral que també va suspendre
pagaments el 1989 i que acabà tancant el 1991.
El mercat setmanal d'Olvan se celebra el dijous i el
de Cal Rosal el diumenge; hi ha una sucursal de la Caixa de Manresa a Cal
Rosal i una corresponsalia de la mateixa entitat al cap municipal. Quant
als equipaments sanitaris, hi ha una farmàcia a Cal Rosal i dos
dispensaris municipals atesos per un metge i un ATS (un al poble i l'altre
a Cal Rosal). Al cap municipal hi ha un centre públic d'ensenyament
primari que el curs 1989-90 tenia una unitat de parvulari (15 infants)
i 4 de EGB (48 alumnes).
La població ( olvanesos) passà de
328 h el 1718 a 936 l'any 1860; des d'aleshores i fins a la dècada
dels setanta del segle XX augmentà considerablement: 1 447 h el
1930, 1 543 el 1960 i 1 502 el 1970. Les dades de població del 1980
( 1 524 h) indiquen un lleuger augment respecte de les corresponents a
l'inici de la dècada anterior, però darrerament es constata
una davallada persistent depoblació: 1 084 h el 1988, 1 079 el 1989
i 983 el 1991.
OLVAN.
El poble d'Olvan (565 m) és a l'esquerra de la
riera de Cabots, prop de la seva confluència amb la riera d'Olvan
(dita també de la Riba). És esmentat ja l'any 905, en el
qual el bisbe d'Urgell, Nantigís, en consagrà la parròquia,
dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. L'església
primitiva fou refeta diversos cops, el darrer dels quals fou al segle XVIII,
i no conserva pràcticament res de l'estructura primitiva.
El terme depenia en part de la baronia de la Portella,
però quan aquesta s'uní als dominis dels Pinós (després
del 1369), passà a formar part de la baronia de Gironella i Olvan.
El poble pròpiament dit era lloc reial i tingué sempre una
part important de la població disseminada.
El principal catalitzador de les activitats culturals
i lúdiques d'Olvan és l'Ateneu Olvanès (1924), equipat
amb una sala d'ús polivalent que es fa servir com a sala de conferències,
ball i teatre; també disposa d'una biblioteca. Quant als equipaments
esportius, hi ha un camp de futbol.
Les festes i les manifestacions folklòriques s'inicien
per Nadal amb un Pessebre Vivent infantil i la tradicional cavalcada dels
Reis. El 20 de gener se celebra la festa de Sant Sebastià, la qual
consisteix en una gran arrossada col·lectiva que té el seu
origen en un menjar que es donava als pobres per un vot que es relacionava
amb alguna pesta o epidèmia. Se sap que ja l'any 1860 els pobres
acudien al convit en aquesta diada. Pel 25 d'abril es fa una romeria a
la capella de Sant Salvador i el primer diumenge d'agost se celebra la
festa major.
CAL ROSAL.
La colònia de Cal Rosal, compartida amb els municipis
de Berga i d'Avià i travessada per la carretera C-1411 (Eix del
Llobregat), concentra una part important de la població d'Olvan,
ja que bona part dels habitatges es localitzen a l'esquerra del Llobregat,
en aquest terme, malgrat que les instal·lacions fabrils de l'antiga
colònia es trobin dins el municipi de Berga. L'Agrupació
Coral i Esportiva Cal Rosal és l'entitat a l'entorn de la qual giren
la major part de les iniciatives culturals i lúdiques de la colònia;
es disposa d'un teatre, inaugurat el 1940. Pel que fa als equipaments esportius,
cal esmentar un camp de futbol.
Prop de la colònia i a 4 km del cap municipal,
on hi havia l'antiga estació del ferrocarril de via estreta de Manresa
a Berga que remuntava la vall del Llobregat des de l'any 1888 fins al 1974,
hi ha el barri dit de l'Estació d'Olvan, de cases disseminades.
Tocant al poble d'Olvan, situat a 627 m, hi ha el petit veïnat de
Serra-seca.
Les principals masies d'aquest municipi són la
de les Ferreres d'Olvan, modificada al segle XVIII, que és a l'esquerra
de la riera de la Portella, prop de la seva confluència amb el Llobregat,
i les de Tresserra, Boladeres, Valldaura, Palau, el Ballaró i Minoves.
Molt més cap al NW, prop del límit amb el terme de Berga
i prop també del torrent del Gol, hi ha les ruïnes de l'antiga
església de Sant Martí de Minoves i les d'un poblat medieval.