Autor: Lluís Fernández
(OLVAN)
Autor: Lluís Fernández
(OLVAN)
Comarca
de Catalunya, a la regió de Manresa. Cap de comarca, Berga. Al nord,
on assoleix la màxima amplitud, el seu límit és inequívoc:
el Pirineu axial separa la capçalera del Llobregat de les del Segre
(Cerdanya i Alt Urgell) i el Rigard i de la conca del Ter (Ripollès).
A l'est, la separació de conques entre el Llobregat i el Ter va
perdent nitidesa, i el Lluçanès sol ésser inclòs
a Osona, malgrat que hidrogràficament es decanti més aviat
cap al Llobregat. Els relleus de ponent són encara menys clars com
a partió amb el Cardener (Solsonès). Al sud és imprecís
el límit entre el baix Berguedà i l'alt Bages, pertanyents
igualment a la Depressió Central; el Llobregat s'enfondeix entre
plataformes estructurals en un veritable cañón, a Puig-reig,
considerat berguedà fins que s'eixampla la vall. La comarca participa,
per tant, de tres regions morfològiques: l'alt Pirineu, els Pre-pirineus
i la depressió anomenada de l'Ebre. El Pirineu axial comprèn,
al nord i nord-est del Berguedà, els massissos de materials paleozoics
del Moixeró (2 260 m), la Tosa d'Alp (2 531 m), el Puigllançada
(2 406 m) i el Mogrony (2 045 m). Al Pre-pirineu hom pot distingir una
sèrie d'unitats escalonades de nord a sud: un massís calcari
mesozoic adossat al Pirineu axial, entre costes estructurals i dues alineacions
més de costes que seguen els congosts del Llobregat i el Bastareny;
ambdues unitats componen la primera alineació de serres interiors
adossades al Pirineu axial, robusta al Cadí (Coma Bona, 2 530 m;
coll de Tancalaporta, 2 402 m), que perd continuïtat i potència
a l'est (serres del Joncar, 1 603 m, i de Moreu, 1 559 m); una vall longitudinal,
d'est a oest, des del coll de Merolla fins a l'alt Bastareny, que comença
per uns glacis d'erosió recolzats en la línia més
baixa de costes i és reblerta per les terrasses de la capçalera
del Llobregat i del Bastareny i acaba bruscament en un escarpament tectònic
que inicia una altra unitat, considerada a vegades com l'alt Berguedà
autèntic; és formada per un gran sinclinori complex: serra
de Costafreda (2 173 m), massís del Pedraforca (2 497 m) i serres
de Gisclareny (1 410 m), Falgars (1 288 m), Catllaràs (1 623 m),
Puiglluent (1 766 m), Faig i Branca (1 512 m) i els rasos de Tubau (1 542
m); la unitat central s'eleva com un bombament discontinu de la serra del
Verd (2 274 m), la d'Ensija (2 307 m), el serrat Voltor (2 271 m) o el
puig del Rei (1 264 m); l'extrem meridional del Pre-pirineu berguedà
és representat per un altre eix anticlinal constituït essencialment
pel serrat de Santa Margarida (1 667 m), els rasos de Peguera (2 067 m)
i la serra de Queralt (1 180 m). Dins aquesta unitat, més extensa
a la dreta del Llobregat que no pas a l'esquerra, cal incloure uns sectors
margosos recercats per al poblament; les valls fluvials s'estrenyen més
sovint que no s'eixamplen en terrasses, i a les vores de l'anticlinori
apareixen replans formats de conglomerats montserratins. Aquests conglomerats
són també al començament de la Depressió Central
i constitu
eixen
uns bombaments adossats als relleus pre-pirinencs que formen, amb les terrasses
del Llobregat i els escarpaments d'erosió en què es fragmenten
els nivells estructurals, els tres paisatges del baix Berguedà.
El clima de la comarca presenta uns trets comuns quant a pluviositat: Gisclareny,
al nord-oest i a més de 1 300 m d'altitud, només supera en
un 40% el total de Puig-reig, al sud i a 445 m (719,2 mm de mitjana anual).
Arreu l'estació més plujosa és la tardor, i la més
seca l'hivern; les precipitacions solen caure distribuïdes en molts
dies. Les nevades es produeixen de novembre a abril, llevat de l'alta muntanya,
on neva fins al maig. La vegetació del baix Berguedà té
un caràcter mediterrani continental, amb predomini del bosc d'alzina
carrasca o, quan aquest ha estat destruït, el pasturatge sec de jonça.
L'alt Berguedà és, sobretot, una contrada submediterrània
de rouredes amb boix; el bosc de pi roig hi té actualment una gran
importància; la fageda apareix únicament a les obagues més
frescals. A les zones elevades, per damunt dels 1 600 m, apareix el paisatge
subalpí amb bosc de pi negre i extensos pasturatges. Els cims més
elevats atenyen l'estatge alpí dels prats naturals.
La demografia i l'economia
La població ha evolucionat
d'una manera irregular: dins una tendència general de descens a
causa de l'emigració que seguia el corrent del Llobregat, la introducció
de noves fonts de riquesa (conreu del blat de moro i millora general de
l'agricultura al s XVIII, modernització de la indústria tèxtil
al XIX, explotació del lignit al XX) ha provocat augments notables.
A mitjan s XIV hi havia 1,5 focs (6 a 7 h) per km2;, aquesta xifra no es
doblà fins el 1787 (13 h/km2) i tornà a doblar-se el 1850.
El 1965 tenia 40 h/km2 i el 1991, 33 h/km2. Només alguns municipis
mantenen en l'actualitat una moderada tendència al creixement, entre
ells Berga, amb un índex del 2,9%. L'agricultura és poc important
(8,5% de la població activa), especialment a l'alt Berguedà;
la meitat de la comarca no és conreable i l'àrea conreada
és el 10% de la superfície total. L'agricultura, durant els
anys vuitanta, passà progressivament a dependre d'una ramaderia
explotada cada vegada de manera més intensiva i centrada en el bestiar
porcí i boví. És per això que hom ha incrementat
les pastures (10 301 ha) i ha transformat els conreus (11 569 ha el 1989).
Actualment hom prefereix els cereals que serveixen d'aliment al bestiar
(l'ordi ocupa 6 277 ha) i el farratge (4 700 ha). Els conreus llenyosos
(vinya, olivera i fruiters) són gairebé extingits. La patata,
un conreu tradicional al Berguedà, sofreix una davallada constant
(114 ha el 1989). La ramaderia tradicional, sobretot a l'alt Berguedà,
és transhumant, però tendeix a desaparèixer. El bestiar
de llana és en regressió, per contra, el bestiar boví,
en règim d'estabulació, va en augment, concentrat sobretot
als pobles agrícoles del baix Berguedà (Avià, Olvan);
el bestiar porcí abunda també al baix Berguedà. Hi
ha explotacions avícoles. El conjunt de la superfície forestal
ocupa el 47% del territori: hi ha unes 35 000 ha de pins, especialment
a Viver i Serrateix, Guardiola i Montmajor; els roures i les alzines abunden
a Sagàs, la Nou de Berguedà i Cercs. La indústria,
que ha estat el centre de la vida econòmica del Berguedà
des del segle passat, està immersa en una forta crisi. El principal
problema és la poca diversificació, ja que l'activitat industrial
se centra en el tèxtil i la mineria, que actualment es troben en
regressió. La situació inestable de les grans empreses tèxtils
i el fet que la mineria redueixi els efectius (de les dues empreses existents
el 1991, tancà la més gran, Carbons de Berga) i que serveixi
principalment la central tèrmica de Cercs (a la qual resten uns
deu anys de vida), fa que el futur industrial del Berguedà sigui
incert, raó per la qual hom cerca una gran part de les sortides
en el sector terciari, que el 1986 ocupava el 32% de la població,
principalment en el comerç i l'hoteleria. En conjunt, el sector
secundari ocupa el 49,3% dels treballadors, que representa una considerable
disminució amb relació al 1975 (57,5%). La indústria
tèxtil, que havia assolit una gran importància a partir de
mitjan s XVIII, és en regressió. L'extracció del lignit
era la base econòmica. El jaciment principal ocupava el triangle
Fígols-Vallcebre-Saldes i la franja Cercs-Peguera. La producció
adquirí impuls el 1916, a causa de la Primera Guerra Mundial, i
s'elevà a 232 000 tones durant la Segona (1942); passà a
431 000 tones el 1951 i a 688 000 tones el 1958; baixà a 545 000
tones el 1960, amb el pla d'estabilització, i no es recuperà,
parcialment, fins el 1965. La industrialització de la comarca ha
estat afavorida pel Llobregat, font d'energia i eix de comunicació
amb Barcelona. L'aprofitament de la força hidràulica del
riu portà a la construcció del pantà de la Baells.
El turisme ha iniciat el seu desenvolupament (muntanyisme, pistes d'esquí
als rasos de Peguera, santuari de Queralt, monuments romànics, la
Patum de Berga). Un sol ferrocarril, de via estreta, comunicava Guardiola
amb Manresa i Barcelona, paral·lel a la carretera que, per la Pobla
de Lillet, arriba fins a Ripoll. A partir del 1972, aquest tren anà
disminuint els seus itineraris, fins que desparagué el 1974. Dues
altres carreteres comarcals convergeixen a Berga: la de Vic a Sant Llorenç
de Morunys i la de Sant Quirze de Besora i Ripoll a Solsona i Cardona.
Les obres de l'eix del Llobregat (juny del 1992) milloren a bastament les
comunicacions deficitàries tradicionals del Berguedà amb
Barcelona i afavoreixen la comunicació amb la Cerdanya i l'Alt Urgell.
La
població, segons la renovació del padró del 1995,
era de 39 520 h, lleugerament superior a la del cens del 1991. Continua
el procés d'envelliment i el de concentració de la població
a la capital, Berga. La taxa d'atur és una mica més baixa
que al conjunt de Catalunya (12,5% i 17,3% respectivament el 1994). Un
40% de la població ocupada treballa en el sector industrial i un
altre 40% en els serveis, l'11% en la construcció i el 9% en el
sector primari. Les activitats agràries s'orienten cada cop més
a la ramaderia, sobretot al porcí, que es localitza en els municipis
del centre i el S de la comarca. La indústria es veu fortament afectada
per la crisi del tèxtil i de la mineria de carbó (el tancament
de Carbons del Berguedà fou molt negatiu). Les activitats de serveis
són cada cop més importants, però cal tenir present
que el Berguedà no ha estat una comarca que rebés visitants
i estiuejants; malgrat això, el fet de disposar de paratges atraients
com el Parc del Cadí-Moixeró, el Pedraforca i els Rasos de
Peguera, fa que el turisme rural sigui cada cop més important. A
partir de les eleccions municipals del maig de 1995, el consell comarcal
està constituït per 12 consellers de CiU, 3 del PSC, 2 de Progrés
del Berguedà, 1 d'ERC i 1 de l'Agrupació d'Electors.
Relació
de municipis del Berguedà:
| MUNICIPIS | EXTENSIÓ | HABITANTS |
| . Avià | 27,1 Km² | 1.788 h. |
| . Bagà | 43 Km² | 1.129 h. |
|
|
22,5 Km | 13.905 h. |
|
|
43,6 Km² | 446 h. |
|
|
34,3 Km² | 59 h. |
|
|
28,9 Km² | 1.672 h. |
| . Castell de l'Areny | 24,6 Km² | 41 h. |
| . Castellar de N'Hug | 46,8 Km² | 162 h. |
|
|
2,6 Km² | 63 h. |
|
|
46,9 Km² | 1.665 h. |
|
|
29,5 Km² | 33 h. |
|
|
6,8 Km² | 5.009 h. |
|
|
55,5 Km² | 201 h. |
|
|
61,8 Km² | 1.014 h. |
|
|
22,1 Km² | 255 h. |
|
|
75,8 Km² | 494 h. |
|
|
25 Km² | 140 h. |
|
|
35,6 Km² | 983 h. |
|
|
51,3 Km² | 1.772 h. |
|
|
46,2 Km² | 4.746 h. |
|
|
37,9 Km² | 43 h. |
|
|
44,9 Km² | 194 h. |
|
|
66,6 Km² | 328 h. |
|
|
21,2 Km² | 28 h. |
|
|
217 Km² | 217 h. |
|
|
51,4 Km² | 200 h. |
|
|
27,9 Km² | 308 h. |
|
|
22,5 Km² | 546 h. |
| . Viver i Sarrateix | 66,8 Km² | 209 h. |
OLVAN VALLDAURA Informació extreta de la hiperenciclopedia