Monestir de Valldaura
 

casa de colÚnies

colÚnies i ermita
 

  Antiga abadia cistercenca femenina del municipi d'Olvan (Berguedà). El 1231 els germans Bernat i Geralda de Saportella erigiren una església al seu domini del Favar, on el 1233 el bisbe d'Urgell els autoritzà a tenir culte i edificar un monestir. El 1237 hi passà una part de la comunitat de la Bovera, regida per l'abadessa Centella. El 1241 hi professà la fundadora Geralda de Saportella. Sota la protecció dels Saportella, dels reis Jaume I (1276) i Pere II (1285) i de nobles veïns, formà aviat un extens patrimoni, amb l'adquisició d'importants béns a Olvan, Palmerola, el bosc de Matamala, Gresolet i els castells de Montmajor, Puigdemàger, Solanelles i Sentdomí. La comunitat tenia 10 monges el 1320. El 1338 una part de la comunitat inicià la fundació del monestir de Montbenet, a Berga, que començà la seva vida independent el 1339. L'isolament del lloc fou causa d'intents de trasllat de la comunitat a Manresa des del 1338, que reeixiren l'any 1399. A Valldaura d'Olvan resta l'antiga església, transformada el 1380 per l'abadessa Sibil·la de Pinós i reformada de nou el 1600, on es venera la imatge de transició romànico-gòtica de Santa Maria de Valldaura i hi ha restes de l'antic monestir a la veïna masia de Valldaura. 

casa de colÚnies i refugi
 
 
 
BERGUEDÀ OLVAN
  SANTA MARIA DE VALLDAURA
  És l'única construcció que es conserva del monestir de monges benetes que l'any 1231 van fundar els Bernat i Geralda, senyors de la Portella. L'any 1388 una part de la comunitat es traslladà a Berga, i el monestir de Valldaura inicià un procés de crisi i empobriment que va acabar amb el trasllat de la comunitat a Manresa, el 1399.
   L'església és un edifici del Romànic tardà que consta d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i sense absis; la porta, al mur de ponent, és formada per un arc de mig punt fet amb grans dovelles, emmarcat per la motllura i sostingut per una mènsula. Sobre la porta hi ha encastada una llosa sepulcral que al·ludeix a les reformes que va fer-hi l'abadessa Sibil·la de Pinós l'any 1386. L'església ha estat restauradal'any 1986 amb l'ajut de la Generalitat.
   Prop de l'església hi ha la interessant masia de Valldaura Vell, una construcció del segle XVIII que reprodueix l'esquema clàssic de masia,amb el carener perpendicular a la façana de migdia, on hi ha una galeria proxada del segle XVIII. La casa ha estat restaurada i és centre de colònies d'estiu.
   Al peu del camí d'Olvan a Valldaura, resseguint la riera de la Riba, hi ha interessants masies, com el Ballaró, Boladeres, la Riba i Valldaura Nou.