La física per a què?
Estudis universitaris

L'antiguitat
 Abans de Grècia
     Egipte
     Mesopotàmia
 Grècia
  Jònia
   Els Pitagòrics
   L'Acadèmia i el Liceu
  L'escola d'Alexandria

Cap a la ciència moderna
 Precedents
 Renaixement i barroc
 La Il.lustració

La ciència contemporània
 Segle .XIX
 Segle XX

Perspectives de futur

Suggeriments

Astronomia. 
L'any 4236 a. de C.es documenta el primer calendari pràctic per a un estat altament organitzat com els dels faraons egipcis. És la primera prova documental de què els egipcis van intentar comprendre l'univers i no es van conformar amb les fites tècniques que havien aconseguit. 
Pensem que quan la reina Victòria d'Anglaterra arribà al tron (S.XIX) es creia que en el 4004 a. de C. hi hagué la creació del món.
L'any egipci fou dividit en 365 dies, en 12 mesos de 30 dies, més 5 dies "celestials" o sagrats. Veieren que perdien un dia cada 4 anys però no feren res per arreglar-ho, només en duien un registre. Cada 1460 anys tornaven a estar com al principi. 
L'observació de l'estrella Siri (Sothis pels egipcis) els ajudà molt: Al solstici d'estiu, just abans que surti el sol, torna a aparèixer Siri que ha estat desaparegut del cel nocturn durant un temps. Aquesta aparició coincideix amb el creixement del  Nil i cada quatre anys s'endarrereix un dia.
L'astronomia egipcia estava basada segurament en observacions babilòniques.