| Seminari
de física i química
La física per
a què?
L'antiguitat
Cap a la ciència moderna
La ciència contemporània
Perspectives de futur Suggeriments |
Els regnes de Sumer, Akkad i Asur són els centres de la anomenada cultura babilònica, situada a Mesopotàmia (entre els rius Tigris i Eufrates). La ciutat de Babilònia estava a prop de l'actual Bagdad. La ciència babilònica és probablement més antiga que la d'Egipte. El tercer mil·leni ja tenien notació posicional per als números. Aquesta era desconeguda per als egipcis, grecs i romans. La notació posicional requereix el zero. Els grecs mai van redescobrir la notació posicional que fou introduïda en Europa cap al segle VIII d. de C. procedent de l'Índia. Astronomia. A banda de les pràctiques astrològiques supersticioses, els sacerdots babilònics, ja al segle XII a. de C., van observar les irregularitats en el moviment dels planetes causat pel fet que aquests giren al voltant del sol, cosa que ells no sabien. Aquestes observacions van ser desenvolupades pels grecs. Els anys tenien 12 mesos de 30 dies i cada 6 anys tenien un any de 13 mesos per a mantenir el calendari d'acord amb les estacions. Sabien predir amb gran precisió els eclipsis de sol i de lluna. Coneixien l'eclíptica (recorregut del sol a través de les estrelles fixes). Distribuiren les estrelles en els dotze signes de Zodiac. Dividiren la circumferència en 360 graus cosa que permeté mesurar distàncies angulars i situar les estrelles amb gran precissió. Es té constància de la mesura d'un fenòmen físic
com és la il.luminació de la supefície de la lluna
en quart creixent.
|