| | |
|
Protàgores d'Abdera, era un filòsof grec, un sofista, que a la segona meitat del segle V abans de Crist ensenyava humanitats, especialment retòrica, en l'il.lustrada Atenes. Es coneguda la seva afirmació «l'home és la mesura de totes les coses», és a dir, el valor de les coses depèn dels homes que les valoren, no hi ha valors universalment vàlids. Per a ell, tot té dues cares, dues perspectives; la seva art o habilitat retòrica conduïa a descobrir les dues diferents lectures de tota qüestió. La paradoxa de Protàgores n'és un exemple. Vegem-la!
| "Protàgores diu que sobre tota qüestió es pot disputar des de dos punts de vista i amb la mateixa força, fins i tot sobre aquesta qüestió mateixa de si tot pot ser discutit des de dos punts de vista."
Sèneca, Lletres a Lucili 88,43 |
Un estudiant, Euatle, volia assistir a les lliçons de retòrica de Protàgores a fi de poder exercir d'advocat, però, malauradament, no disponia de recursos econòmics. Protàgores va parlar amb ell i observà que era un noi molt llest. L'acceptà a les seves classes establint la condició que quan guanyi el seu primer plet, li pegarà tots els honoraris. L'estudiant, encantat, hi estigué d'acord.
L'espavilat Euatle assistí a les lliçons de Protàgores fins acabar la seva formació; després, decidí no dedicar-se a l'advocacia i, conseqüentment, no pagava. Protàgores reclamà els honoraris, però l'estudiant no es veia en l'obligació de pagar: encara no havia guanyat el seu primer cas. Davant l'amenaça d'un plet judicial, el brillant Euatle, que ell mateix volia fer-se càrrec de la defensa, argumentava:
| «Si
anem a judici, Protàgores, i jo el guanyo, per aquest manament
judicial, no t'hauré de pagar; si el perdo, donat que encara
no hauré guanyat el meu primer plet, i aquesta era la nostra
condició, tampoc no t'hauré de pagar. Així, doncs,
Protàgores, no anem a judici: segur que perdràs.» |
 |
Però Protàgores,
expert en veure les dues cares de tot, argumentava:
|
| «Si anem a judici, Euatle,
i jo guanyo, per aquest manament judicial, m'hauràs de pagar;
si el perdo, tu hauràs guanyat el teu primer plet i per raó
del nostre antic pacte, m'hauràs de pagar.» |
|
