Introducció a la teoria de les idees

La teoria de les idees o de les formes és el nucli del pensament platònic; tot gira i tot s'articula al voltant d'ella. És la solució conciliadora de les anteriors i conflictives oposicions entre canvi i permanència (Heràclit-Parmènides), entre relativisme i absolutisme (Sofistes-Sòcrates), entre materialisme i espiritualisme (Escola de Milet-pitagòrics).

La teoria de les idees afirma l'existència d'unes entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals i independents del món físic. Aquestes realitats són les idees del món intel·ligible. Els objectes individuals de l'experiència només són entitats relatives, canviants i contingents: només còpies o imitacions de la vertadera i única realitat. Conseqüentment, la teoria postula l'existència de dos mons: per una banda, el món excels i perenne de les idees, per altra banda, l'incomplet i fugisser món de les coses.

Si miro el món amb els meus ulls físics, veig temporalitat, és a dir, veig coses que s'escapen i flueixen constantment, coses que no perduren; i d'allò que constantment canvia, en puc tenir coneixement?

Però que passa si miro amb els ulls de la ment? Veure amb els ulls de la ment vol dir veure els models, les formes, els perfils eterns de les coses; veure en la matèria temporal i concreta que s'escapa el seu model estable i etern, la seva idea. D'aquesta manera, la idea és l'espectacle intel·lectual o mental d'una cosa.

El mot idea deriva de la paraula indoeuropea véidos, visió; d'ella deriva el llatí videre, veure i el grec eidos, idea. Idea, junt amb 'visió amb els ulls de la ment', té altres significats emparentats com: concepte universal, essència, ideal, arquetip.

A la teoria de les idees de Plató se li ha aplicat el nom d'idealisme: explica el món sensible o de les coses mitjançant el món ideal.


  

Una recreació de la teoria

El món de Sofia

Jostein Gaarder, en el seu popular llibre El món de Sofia. (Novel·la sobre la història de la filosofia), recrea la teoria de les idees de Plató.


«—Benvinguda a Atenes, Sofia —va dir amb una veu agradable. Parlava amb accent—. Em dic Plató, i et proposaré quatre exercicis. Pensa, primer, com pot ser que un pastisser faci cinquanta pastes exactament idèntiques. A continuació, pregunta't per què tots els cavalls són iguals. Després, decideix si l'ànima de l'home és immortal. I, finalment, digues si els homes i les dones tenen la mateixa capacitat de raonar. Bona sort!» […]

«Sofia va recordar que el Plató del vídeo li havia plantejat algunes preguntes. La primera era si un pastisser podia fer cinquanta pastissos idèntics.

Hi hauria de pensar molt, perquè no era una pregunta fàcil. Les rosquilles de la seva mare no eren mai iguals. Però és clar, no era una pastissera professional: a vegades anava massa de pressa.

Fins i tot les pastes que compraven a la pastisseria no eren mai iguals. El pastisser havia emmotllat cada pasta amb les seves mans.

La cara de Sofia va dibuixar un somriure. Va recordar que un dia havia anat a comprar amb el seu pare, mentre la seva mare estava ocupada fent pastes de Nadal. Quan van tornar, hi havia moltes pastes escampades sobre la taula. Encara que no eren perfectes, d'alguna forma eren totes iguals. Com podia ser? Evidentment, perquè la seva mare havia usat sempre el mateix motlle.

Estava tan contenta d'haver recordat aquesta anècdota, que va decidir que ja havia acabat el primer exercici: si un pastisser fa cinquanta pastissos exactament iguals, és perquè sempre usa el mateix motlle. Això és tot!

A continuació, el Plató del vídeo havia preguntat per què tots els cavalls són iguals. Però no eren tots iguals! Al contrari, Sofia veia que no hi havia dos cavalls iguals, de la mateixa manera que no hi havia dues persones iguals.

Estava a punt de deixar aquesta pregunta, quan va recordar el problema del pastisser. Cap dels pastissos era igual. Uns eren una mica més gruixuts, altres es trencaven. Però, malgrat això, qualsevol podia veure que, d'alguna manera, «tots eren iguals».

Potser la intenció de Plató era preguntar per què un cavall era sempre un cavall i no una mescla de cavall i porc, per exemple. Perquè encara que hi havia cavalls marrons com els óssos i cavalls blancs com els bens, tots tenien alguna cosa en comú. Sofia no havia vist mai, per exemple, un cavall amb sis o vuit potes.

¿Potser Plató havia volgut dir que el que feia iguals a tots els cavalls era que estaven fets amb el mateix motlle?»


   

Comprova la teva comprensió de la teoria

Partint del que ja saps, reconstrueix simètricament la teoria platònica dels dos mons.

Partint del que ja saps, completa l'esquema de la teoria platònica dels dos mons.

[Guia]