2. Esbós de la polis o estat Els humans no són éssers autosuficients; l'origen de la polis radica en la impotència individual per satisfer les pròpies necessitats. Cal una organització en la que les persones realitzin tasques en funció de les seves capacitats o naturalesa. A partir d’aquí, Plató defensa la conveniència de tres classes socials: la dels governants (formada pels homes més prudents i savis),la dels militars (els dotats de valentia) ila dels productors. En resum, només dues classes, la dels guardians de l'estat (governants i militars) i la dels treballadors. En aquesta organització, per sobre dels interessos de qualsevol de les classes, preval el bé de la totalitat de l’estat. I en un estat hi haurà justícia si cadascú fa el que li pertoca en funció de la seva naturalesa o classe social. La qüestió que centrarà sovint la recerca de Plató és sobre com s’ha d’educar els guardians de l’estat, especialment els que arribaran a ser-ne els governants. L’educació requereix un procés constant de selecció: són els més excel·lents, homes o dones, els que han d’esdevenir governants. El camí educatiu passa per control de lectures i cants; es fonamenta en la gimnàstica i la música; exigeix domini de l’aritmètica, la geometria, l’astronomia; ciències aquestes que preparen per l’ascensió dialèctica. Qui ha de governar doncs? Els més excel·lents, és a dir, aquells que amb el domini de la dialèctica s’hagin elevat i captat la idea d'estat perfecte. Per tant, cal que o bé els filòsofs governin, perquè és suposa que han ascendit pel camí del coneixement, o bé els que ara governen filosofin. Plató estableix un paral·lelisme o analogia entre l’ànima justa i l’estat just; i de la mateixa manera que una ànima pot esdevenir malalta o injusta, un estat o polis també pot sofrir malalties. Així, en ordre creixent de patologia, la timocràcia, l’oligarquia, la democràcia i la tirania; tots són desviacions de l’estat perfecte o aristocràtic, l’estat governat pels millors. 3. Esquema, passatges i reconstruccions.
|