Sobre Empèdocles d'Agrigent
1. «Empèdocles postula quatre elements materials, foc, aire, aigua i terra, tots eterns, que augmenten i decreixen mitjançant la barreja i la separació. [...] D'aquests elements naixeren tots els éssers que han existint i existiran, els arbres, els mascles i les femelles, les bèsties, les aus, els peixos que es nodreixen de l'aigua i també els déus de llarga vida.» Simplici, Física.
2. «Els autèntics primers principis, els que transmeten el moviment a aquells (foc, aire, aigua i terra), són l'Amor i la Discòrdia. Els elements estan constantment sotmesos a un canvi alternant, barrejant-se unes vegades per obra de l'Amor i separant-se altres per l'acció de la Discòrdia .» Simplici, Física.
3. « Brotaren sobre la terra nombrosos caps sense coll, folgaven braços solts mancats d'espatlles i erraven ulls solitaris sense front. I contínuament s'anaven unint a l'atzar. ... Naixeren criatures amb dos caps i dos pits, bous amb cap d'home i homes amb cap de bou... Els éssers constituïts d'un mode apte, malgrat estar-ho per atzar, van sobreviure.» Aristòtil, De caelo.
Sobre Anaxàgores de Claxòmenes
4. « Essent les coses així, hem de suposar que hi ha moltes coses de cada tipus en cada cosa que s'està unint, sements de totes les coses sota tota classe de formes, colors i gustos.... Així, doncs, com podria néixer el cabell del que no és cabell i la carn del que no és carn? En cada cosa hi ha partícules de cada cosa.» Simplici, Física.
5. « La Ment és la més subtil i la més pura de totes les coses; té el coneixement tot sobre totes les coses i el màxim poder. La Ment governa totes les coses que tenen vida, tant les més grans com les més petites.» Simplici, Física.
Sobre els atomistes: Leucip i Demòcrit
6. « Leucip i el seu company Demòcrit afirmaren que els elements són el ple i el buit, els anomenaren ésser i no ésser. L'ésser és ple i sòlid; el no ésser és buit i subtil.» Aristòtil, Metafísica.
7. «...
aquests àtoms és mouen en el buit infinit, separats uns d'altres i diferents entre si en figures, grandària, posició i ordre; al sorprendre's uns a altres xoquen i alguns són expulsats...» Simplici, De caelo.
8. « Atribueixen a l'atzar la causa tant del firmament com de tots els móns; doncs de l'atzar neix el remolí i el moviment que, mitjançant separació, portà l'univers a l'ordre actual.» Aristòtil, Física. |
|
A. Freud:
Eros (les forces de l’amor) i Thanatos (les forces de la mort o de la destrucció) determinen l’evolució de la vida personal i de la vida social .
B. Model atòmico actual:
els nostres àtoms no són atòmics, sinó divisibles: el xoc entre determinades partícules pot produir efectes catastròfics.
C. Lavoisier (segle XVIII) s'adona que els elements clàssics ara ja no són elements; per exemple, l’aigua ja no és element sinó una combinació química d’hidrògen i oxígen.
D. Darwin (siglo XIX):
en el procés de reproducció es produeixen modificacions espontànies, els individus dotats de canvis o modificacions favorables tenen, en la lluita per la vida, més possibilitats de sobreviure.
E. Mendeleiev:
les seves investigacions van permetre de posar en ordre, en taules, la varietat d’elements bàsics de la natura que ràpidament es van anar descobrint al llarg del segle XIX.
F. Biología:
es produeixen mutacions i pensem que només l’atzar les explica; després, es restableix l’ordre, s’apliquen les estrictes lleis de Mendel.
G. Física: entre
el nucli de l’àtom i els electrons que giren al voltant seu, hi ha un immens buit .
H. Laplace afirma el 1812:
si existís una ment que conegués totes les variables de l’Univers i la posició de totes les partícules, podria predir el més petit esdeveniment amb el màxim rigor. |
