Habermas, crítica postmodernitat

"La Modernitat: un projecte inacabat" va ser el títol d'un discurs que vaig pronunciar el 1980 al rebre el premi Adorno. Aquest tema controvertit i ric en facetes no m’ha deixat des de llavors. Els seus aspectes filosòfics han penetrat més profundament en la consciència pública al traduir-se les obres dels neoestructuralistes francesos, i també s'ha generalitzat el terme de batalla "postmodernitat" arran d'una publicació de F. Lyotard.
1. Posició moderna
2. Posicició postmoderna
Vivim voltats de pluralitat de regles i comportaments que expressen la varietat de contextos vitals i és impossible trobar un denominador comú universalment vàlid. [...] La recerca de consens ha esdevingut un valor antiquat i sospitós, perquè darrera del consens s’amaguen formes de dominació.
1. Posició moderna
2. Posició postmoderna
Aquest totalitzador rebuig de les formes de vida modernes explica també una altra debilitat d'aquests discursos [...]. Gairebé no es pren nota dels alts costos que en les dimensions del treball corporal, de les condicions de vida material i de les possibilitats d'elecció individual, de la seguretat jurídica i de l'execució de les penes, de la participació política, de la formació escolar, etc. va haver de pagar anteriorment la massa de la població.
No deixa de ser curiós que en aquests plantejaments de crítica a la raó no sigui gaire considerada la pràctica quotidiana.
1. Posició moderna
2. Posició postmoderna
Desapareix la possibilitat de seguir parlant de la història com entitat unitària. [...] No existeix una història única, existeixen imatges del passat proposades des de diversos punts de vista, i és il·lusori pensar que existeixi un punt de vista suprem, comprehensiu, capaç d'unificar tots els altres (com seria «la història» que engloba la història de l'art, de la literatura, de les guerres, de la sensualitat, etc.).
La crisi de la idea de la història duu amb si la crisi de la idea de progrés: si no hi ha un decurs unitari de les vicissituds humanes, no es podrà ni tan sols sostenir que avancen cap a una fi, que realitzen un pla racional de millora, d'educació, d'emancipació.
1. Posició moderna
2. Posició postmoderna
La societat moderna era conquistadora [...], s'instituí com una ruptura amb les jerarquies de sang i la sobirania sagrada, amb les tradicions i els particularismes en nom de l'universal, de la raó, de la revolució. [...]
La societat, ara, no té ni ídol ni tabú, ni tan sols una imatge gloriosa de si mateixa, cap projecte històric mobilitzador, estem ja regits pel buit, un buit que no comporta, malgrat tot, ni tragèdia ni apocalipsis.
1. Posició moderna
2. Posició postmoderna
D’acord amb l'ètica discursiva, una norma únicament pot aspirar a tenir validesa quan totes les persones a les quals afecta aconsegueixen posar-se d'acord quant a participants d'un discurs pràctic (o poden posar-se d'acord) en que aquesta norma és vàlida. Aquest postulat ètic-discursiu... és el postulat d'universalitat.
1. Posició moderna
2. Posició postmoderna