1. Pels humans, vermelles; per les abelles, ultraviolades

Les roselles florides que el vent no para de gronxar en un camp ufanós, són vermelles o ultraviolades? Evidentment, per als homes són vermelles: les veiem vermelles. Però per una abella que en aquest camp cerca el seu pol·len, són també vermelles? La resposta que els humans podem donar a aquesta pregunta és negativa: per a les abelles aquestes roselles no són vermelles, són ultraviolades.

Els humans veiem les roselles vermelles; les abelles, ultraviolades. Però com són les roselles en realitat? Els humans, amb les nostres refinades eines, ¿podem veure o captar d'alguna manera el món real? Tots els animals vivim en el mateix món real: àtoms, fotons, neutrins, camps gravitatoris i electromagnètics, etc. Però aquest món real no és perceptible per cap animal. Cada espècie animal ha desenvolupat receptors que capten certs trets, precisament aquells la captació dels quals es rellevant per a la supervivència i reproducció d'aquesta espècie. En el món real no hi ha colors, sinó només absorció i reflex de fotons de molt diversa freqüència: els humans capten els fotons de freqüència corresponent al vermell però no capten els fotons de freqüència corresponent a l'ultraviolat (De: MOSTERÍN.Grandes temas de la Filosofia actual).

L'abella no pot percebre sinó allò que el seu aparell nerviós-sensorial determina a priori. Els humans només podem percebre allò que el nostre aparell nerviós-sensorial ens determina a priori; no obstant això, hi ha moltes coses que sabem i no percebem, que cauen fora del nostre món perceptual però no conceptual.

El nostre aparell nerviós-sensorial només ens permet respondre a un sector ben reduït de l'immens camp d'energia electromagnètica, és a dir, l'espectre visible (els colors) constitueix una petita part de l'espectre electromagnètic. I no només l'ull humà, el nostre receptor visual, té unes limitacions determinades a priori, sinó que tots els receptors del nostre aparell nerviós-sensorial tenen els seus a priori. Els olors que capta un gos no són pas els meus olors: el seu món olfactiu és molt més gran que el meu món olfactiu. Els lleus sorolls que capta una sargantana em resulten completament imperceptibles: el seu món auditiu no és el meu món auditiu, els seus a priori no són pas els meus.

   

Si vols seguir avançant...

Si vols seguir avançant en l’exploració de l’epistemologia de Kant des d’avui, només cal que indiquis quins de les següents expressions són correctes, marcant-les. Totes elles estan relacionades amb el text que has llegit.

a. “A priori” vol dir previ o anterior a l’experiència i que la fa possible.
b. “A priori” vol dir prioritari, essencial, fonamental.
c. “A priori” vol dir que s’aprèn per experiència i així no s’oblida.
d. El que és perceptual i el que és conceptual no coincideixen.
e. No tot allò que sabem és, al mateix temps, perceptible.
f. El nostre aparell nerviós-sensorial determina el nostre món perceptual.

    
[Guia]