El segle XVIII és vist com el Segle de les Llums. Per què de les llums? Perquè, segons els seus protagonistes, ara es gaudeix d’eines intel·lectuals capaces de clarificar i il·luminar totes les qüestions o problemes. És, igualment, l’Edat de la raó o l’Època de la majoria d’edat dels humans, una època d’elevat optimisme i confiança en els poders tant teòrics com pràctics de l’ésser humà.

La gestació de la Il·lustració fou un procés llarg i ple de vicissituds; té les seves arrels més fondes en l’eufòria intel·lectual del Renaixement i en les dues vessants de la Filosofia Moderna: en el racionalisme de Descartes i en el pensament filosòfic, polític i científic dels empiristes anglesos de la segona meitat del segle XVII.

En tots els països on hi brilla el pensament il·lustrat s’utilitzen expressions ben simbòliques per fer referència a l’època, s’utilitza la metàfora de la llum.

A França, amb propagadors de les llums com Diderot, D’Alembert, Voltaire, Montesquieu, Condorcet, i també Rousseau, es parla del Siècle des Lumières, i aquestes llums, a finals de segle, portaran a un resultat cultural, l’Encyclopédie, i a un resultat polític, la Revolució de 1789.

Però les llums franceses van seguír i engrandir el camí obert i traçat per la Il·lustració anglesa, l’Enlightement, la llum (light) encesa per Locke i Newton a finals del segle XVII, i que ara David Hume, amb aquesta llum, delimitava les possibilitats i garanties de les investigacions humanes.

A Alemanya, Immanuel Kant, arrelat tant en el racionalisme com en l’empirisme, parla d’Aufklärung (klären, clarificar, fer evident i transparent); Kant, entusiasta i màxima expressió de la Il·lustració, la definí com la “sortida de l’home de l’edat infantil, en la qual era incapaç de fer servir la raó sense la direcció d’un altre”.

A altres països europeus com a Itàlia o a Espanya, la llum del segle hi brillà amb molt poca intensitat. La gran Itàlia del Renaixement, controlat el pensament, el poc lluminós Illuminimo, manifestava una situació de decadència tant en el camp de la filosofia com en el de la ciència.

Quant a Espanya, que no havia participat en la Revolució Científica del Renaixement, la Ilustración fou un retorn a l’escolàstica medieval, una obsoleta segona escolàstica; a conseqüència de l’aïllament cultural imposat per Felip II i successors, Espanya es mantenia en la foscor, una situació desoladora que contrastava amb l’esplendor intel·lectual que floria més enllà dels Pirineus.


 
[Guia]