«La història de totes les societats que han existit fins avui, és la història de la lluita de classes.

Lliures i esclaus, patricis i plebeus, nobles i serfs, mestres dels gremis i fadrins, en un mot, opressors i oprimits, en perpètua oposició, han sostingut una lluita constant, ara secreta, adés oberta, una lluita que acabà sempre amb una transformació revolucionària de tota la societat, o bé amb la destrucció comuna de les classes en lluita.

En les primeres èpoques de la història trobem gairebé a tot arreu una organització completa de la societat en classes ben diferenciades, una múltiple gradació de les posicions socials. A l'antiga Roma hi tenim patricis, cavallers, plebeus i esclaus; a l'edat mitjana, senyors feudals, vassalls, mestres dels gremis, fadrins i serfs; i jerarquies particulars en cadascuna d'aquestes classes.

La societat burgesa moderna, sorgida de l'ensorrament de la societat feudal, no ha eliminat els antagonismes de classe. Tal sols ha substituït les antigues classes per altres de noves, noves condicions d'opressió i noves formes de lluita.»