| |
|
En Nietzsche es troba allò que també batega al cor de Marx i de Freud: la sospita, la denúncia, la crítica. Els tres, com es sabut, cerquen desemmascarar les aparences ja que per sota d'elles s'amaga la clau que permet la interpretació dels comportaments i dels pensaments.
| |
El filòsof té avui el deure de desconfiar, de mirar maliciosament de reüll des de tots els abismes de la sospita. Nietzsche: Més enllà del bé i del mal, $34
Allò que la humanitat fins ara ha considerat seriosament no arriben ni a ser realitats, són meres fantasies, dit més estrictament, són mentides sorgides dels instints dolents de naturaleses malaltes, en el sentit més profund, perjudicials − això passa amb tots els conceptes com «déu», «ànima», «virtut», «pecat», «més enllà», «veritat», «vida eterna»... Però s'ha buscat en ells la grandesa de la naturalesa humana, la seva «divinitat»... Totes les preguntes de la política, de l'ordre social, de l'educació han estat falsejades fins al fons de tot perquè les persones més perjudicials han estat considerades grans persones − perquè s'ha après a menysprear les coses «petites», vull dir les qüestions fonamentals de la vida mateixa...
Nietzsche: Ecce homo (Per què sóc tan llest) |
 |
|
|
