2. Nietzsche, un vitalista

   

En la tragèdia grega, abans de Sòcrates i Plató, es manifesta el més profund de la natura, d’aquesta eterna energia creadora, d’aquesta força natural que dóna a la voluntat de viure la darrera paraula. En la primera obra de Nietzsche El naixement de la tragèdia, es troba en embrió el bàsic del seu pensament: la música del batec de l’univers, amb el que comporta de canvi constant: vida, mort, vida, ...


 

En l'art dionisíac i en el seu simbolisme tràgic la naturalesa mateixa ens interpel·la amb la seva veu veritable, no canviada: Sigueu com jo! Sigueu, sota el canvi incessant de les aparences, la mare primordial que eternament crea, que eternament compel·leix a existir, que eternament s'apaivaga amb aquest canvi de les aparences! Nietzsche: El naixement de la tragèdia

 

La consciència. La consciència és la més darrera i tardana evolució de l’element orgànic i, consegüentment, és també allò que hi ha de més incomplet i més feble en aquest element. De la consciència procedeixen innombrables errors que fan que un animal, que un home pereixi abans d’allò que és necessari, «dellà el destí», tal com diu Homer. Si el vincle conservador dels instints no fos extremadament molt més poderós... Nietzsche: La gaia ciència

 

L’«explotació» no forma part d’una societat corrompuda o imperfecta i primitiva: forma part de l’essència de tot el que és viu, com a funció orgànica fonamental, és una conseqüència de l’autèntica voluntat de poder, la qual és exactament voluntat de vida. Nietzsche: Més enllà del bé i del mal

   

Omple els buits del següent comentari fet a partir dels anteriors fragments.

L’essència de totes les coses és la compulsió o desfermat a l’existència, manifestant-se en la generació i corrupció contínua de les seves formes de ; l’estabilitat, oposada a la vida, és la mil·lenària.
La natura és el d’afirmació suprema; la voluntat de viure, malgrat el sofriment, és el que s’imposa. És l’instint i la fisiologia, més que no pas la , el que s’apropa al cor de la vida.