3. Nietzsche, un explorador

   

Quin és el meu lector ideal? es qüestiona a Ecce homo. Un explorador, no un creient. Un home de coratge, amb valor per a preguntar: “què passaria si adoptés aquesta posició?”


 

La filosofia, tal com l'he entès i viscut fins ara, és la vida voluntària en el gel i a alta muntanya − la recerca de tot el que és estrany i problemàtic en l'existència, de tot allò que fins ara ha estat anatematitzat a través de la moral. De la llarga experiència que em va donar una passejada així en allò prohibit, en vaig aprendre a mirar les causes a partir de les quals fins ara s’ha moralitzat i idealitzat... Nietzsche: Ecce homo (Prefaci)

 

Aquí no parla cap fanàtic, aquí no es «predica» , aquí no s’exigeix fe. Nietzsche: Ecce homo (Prefaci)

Aquí es divideixen els camins del homes. Vols aspirar a la tranquil·litat de l’ànima i a la felicitat, es aquest cas, creu; vols ser un deixeble de la veritat, aleshores, investiga. (Nietzsche: Carta a la seva germana, 1865)


Un filòsof que ha passat per molts estats de salut i que encara continua passant-hi ha recorregut també el mateix nombre considerable de filosofies: no pot fer exactament res més que traslladar cada vegada el seu estat a la forma i a la llunyania més espirituals −precisament aquest art de la transfiguració és filosofia. Nietzsche: La gaia ciència (Pròleg)

   

Omple els buits del següent comentari fet a partir dels anteriors fragments.

Nietzsche explora el costat de les coses, com si el que està a l’inrevés, fos més interessant que el o costat dret. Com els filòsofs presocràtics, pels quals la recerca de la consistia en un des-velar o des-cobrir, un treure els vels que impossibiliten captar les operatives dels fenòmens.