Nietzsche exercí de professor de filologia; de la filologia, prenent consciència del pes del llenguatge en la determinació del pensament, passà a la filosofia, posant en el llenguatge un dels problemes centrals de la filosofia. Els mots són convencions que vehiculen el nostre pensament i la nostra comunicació. Noméspodem pensar dins d’una presó, la presó del llenguatge.

Perill del llenguatge per a la llibertat de l’esperit. Tota paraula és un prejudici. El caminant i la seva ombra, 55 Dividim les coses segons el gènere, i designem «arbre» com a masculí i «planta» com a femení: qui­nes assignacions més arbitraries! Que lluny que estem del criteri de certesa! Diem «serp», i la designació no fa més referència que al fet d' arrossegar-se,cosa que també fa el cuc. Quines diferen­ciacions tan arbitràries, quin favoritisme tan parcial, ara en pro d'una propietat ara en pro d'una altra! Les diferents llengües, posades juntes, mostren que amb paraules mai no s'arriba ni a la veritat ni a l'expressió adequada; altrament no hi hauria tantes llengües. La «cosa-en-si» (que equivaldria pròpiament a la veri­tat pura, sense conseqüències) resulta per a l'artífex del llenguat­ge absolutament inintel·ligible i gens desitjable. Nietzsche: Sobre veritat i mentida en sentit extramoral