|
|
|
|
Bertrand Russell, nascut a Gales el 1872, ala Gran Bretanya de la reina Victòria, fou un dels homes més universals, brillants i fecunds del segle XX. Al llarg de la seva dilatada vida, morí el 1970 a l’edat de 98 anys, tingué temps per a tot: fou matemàtic i lògic, escriptor polifacètic, crític en política i influent filòsof. Russell fou inicialment conegut per les seves aportacions al camp de la matemàtica i de la lògica; un Russell reconegut per la seva filosofia acadèmica: l’atomisme lògic. És un Russell proper als interessos de Pitàgores, essent els Principia Mathematica, escrita juntament amb Alfred Whitehead al llarg dels anys 1910-1913, la seva obra més rellevant. Ara bé, en un moment determinat i per diferents raons, Russell inicià –en paraules d’ell mateix- un “allunyament de Pitàgores”, obrint-se camí una vessant d’ordre ètic, social i polític, és a dir, vers el que Kant anomenava filosofia mundana, sense oblidar la reflexió sobre temes més estrictament filosòfics. Així, inicia una reflexió i crítica social; cerca les bases per a una educació no coercitiva, sinó creativa i lliure, que equipi les persones per una vida sana; analitza les causes de la guerra, precisament el seu actiu pacifisme el dugué, en dues ocasions, a presó. L’any 1950 rebé el premi Nobel de literatura pels seus nombrosos assaigs. En la dècada de 1960 es pronuncià activament tant en contra de l’armament nuclear com en contra de la guerra, fundant un tribunal internacional que condemnava el manteniment de la guerra al Vietnam.
|
