Grandesa de la concepció evolutiva de la vida


  

L'origen de les espècies de Charles Darwin fou publicat el 24 de novembre de 1859. L'edició s'exhaurí abans d'acabar el dia. La segona, s'esgotà en pocs dies. El llibre, com poques obres científiques, esdevingué immensament popular. Es parla de la producció de variabilitat biològica, de la lluita per l'existència, de la selecció natural, de la imperfecció del registre fòssil, és a dir, dels punts bàsics de la concepció que s'ha anomenat darwinisme.

El següent fragment correspon als dos darrers paràgrafs del llibre. El llarg període evolutiu ennobleix les seves formes vives; la vida tendeix a progressar cap la perfecció. Darwin veu grandesa en la concepció evolutiva de la vida.

L'origen de les espècies


 
  

     «Quan considero tots els éssers no pas com a creacions especials, sinó com els descendents directes d'uns pocs éssers que visqueren molt abans que es diposités la primera capa del sistema silurià, em sembla que s'ennobleixen. ... Com que totes les formes de vida existents són descendents directes de les que visqueren molt abans de l'època siluriana, podem estar segurs que la successió ordinària per generació no s'ha trencat ni una sola vegada, i que cap cataclisme no ha desolat el món sencer. Per això podem mirar amb alguna confiança cap a un futur segur de la mateixa durada immesurable. I, com que la selecció natural treballa només per i per a benefici de cada individu, tots els dots corporals i, mentals tendiran a progressar cap a la perfecció.

     «És interessant de contemplar un turó embardissat, cobert de moltes plantes de moltes menes, amb ocells cantant entre els matolls, amb insectes variats voletejant per damunt i amb cucs arrossegant-se per la terra humida, i reflexionar que aquestes formes construïdes acuradament, tan diferents entre si, dependents les unes de les altres d'una manera tan complexa, han estat totes produïdes per lleis que actuen al nostre entorn. Aquestes lleis, preses en el sentit més ampli, són la del creixement amb reproducció, la de l'herència, quasi sempre compresa en la reproducció, la de la variabilitat, a partir de l'acció indirecta i directa de les condicions de vida externes i de l'ús i el desús, la de la progressió geomètrica de creixement, prou alta per a conduir a la lluita per la vida, i en conseqüència a la selecció natural, que comporta la divergència de caràcters i l'extinció de les formes menys millorades. Així, de la guerra de la natura, de la fam i de la mort, se segueix directament l'objecte més excels que podem concebre, és a dir, la producció dels animals superiors. Hi ha grandesa en aquesta concepció que la vida, amb els seus poders diversos, fou insuflada originàriament en unes poques formes o en una de sola; i que, mentre aquest planeta ha anat girant d'acord amb la llei fixa de la gravetat, hi evolucionaren i hi evolucionen, a partir d'un començ tan simple, infinitat de formes de les més belles i meravelloses».

DARWIN, Charles. L'origen de les espècies. Barcelona: Edicions 62, 1982. (Pàg. 411-2)



[Guia]