L'essència de la cibercultura: l'universal sense totalitat

      «A través dels ordinadors i de les xarxes, la gent més diversa pot posar-se en contacte, agafar-se de la mà al voltant del món. El nou universal, més que no pas construir-se sobre la identitat del sentit, s'experimenta per immersió. Tots som en el mateix bany, en el mateix diluvi de comunicació. Ja no es tracta, doncs, de tancament semàntic o de totalització.
Una nova ecologia dels mitjans de comunicació s'organitza al voltant de l'extensió del ciberespai. Ara en puc enunciar la paradoxa central: com més universal (estès, interconnectat, interactiu), menys totalitzador. Cada connexió suplementària hi afegeix heterogeneïtat, noves fonts d'informació, noves línies de fuites, tot i que el sentit global esdevingui cada cop menys llegible, cada cop més difícil de circumscriure, de cloure, de dominar. Aquest universal dóna accés a un gaudi d'allò mundial, a la intel·ligència col·lectiva en acte de l'espècie. Ens fa participar de manera més intensa en la humanitat viva, però sense que això sigui contradictori, ben al contrari, amb la multiplicació de les singularitats i l'augment del desordre.»

Educació i cibercultura

      «A partir d'ara, cal dur a terme grans reformes en els sistemes d'educació i de formació. En primer lloc, el condicionament dels dispositius i la filosofia de l'EOD (ensenyament obert i a distància) en la vida formativa de cada dia. L'EOD explota determinades tècniques de l'ensenyament a distància, incloent-hi els hipermèdies, les xarxes de comunicació interactives i totes les tecnologies intel·lectuals de la cibercultura. Però el que hi és essencial resideix en un nou estil de pedagogia, que alhora afavoreix els aprenentatges personalitzats i l' aprenentatge cooperatiu en xarxa. En aquest marc, l'ensenyant cal que esdevingui un animador de la intel·ligència col·lectiva dels seus grups d'alumnes més que no pas un dispensador directe de coneixements. [...]  La seva activitat se centrarà en l'acompanyament i la gestió dels aprenentatges: incitació a l'intercanvi de coneixements, mediació relacional i simbòlica, pilotatge personalitzat dels recorreguts d'aprenentatge, etc»

Caos i confusió en la cibercultura?

      «Com que tothom pot alimentar la xarxa sense cap intermediari ni cap censura, com que cap govern, cap institució ni cap autoritat moral no garanteixen el valor de les dades disponibles, quina confiança podem dipositar a les informacions que trobem al ciberespai? Per tal com no es pot trobar cap selecció ni jerarquia oficial en el diluvi d'informació del ciberespai, per ventura assistim simplement a una dissolució cultural més que no pas a un progrés? No es tractaria d'una dissolució que serviria, en última instancia, a aquells que ja tenen punts de referència, és a dir, les persones privilegiades per la seva educació, el seu medi, les seves xarxes intel·lectuals privades?
Aquestes preguntes semblen força legítimes a primer cop d'ull. Tanmateix, es basen en unes premisses falses.
És ben exacte dir que cap autoritat central no garanteix el valor de les informacions disponibles en el conjunt de la xarxa. De tota manera, les pàgines web són produïdes i mantingudes per persones o institucions que signen les seves contribucions i en defensen la validesa davant la comunitat dels internautes. Per donar-ne un exemple evident, el contingut d'una pàgina universitària està garantit per la universitat que l'acull.»

Reafirmació dels valors de la modernitat

      «En contrast amb la idea postmoderna del declivi de les idees de les llums, tinc la pretensió que la cibercultura pot ser considerada un hereu legítim (tot i que llunyà) del projecte progressista dels filòsofs del segle XVIII. En efecte, la cibercultura dóna valor a la participació en unes comunitats de debat i d'argumentació. En la línia recta de les morals de la igualtat, fomenta una manera de reciprocitat essencial en les relacions humanes. Ha estat desenvolupada a partir d'una pràctica assídua dels intercanvis d'informacions i de coneixements, que els filòsofs de les llums consideraven el principal motor del progrés. Per tant, si mai no havíem estat moderns, la cibercultura no seria postmodema, sinó que seria la continuïtat dels ideals revolucionaris i republicans de llibertat, d'igualtat i de fraternitat. L'única diferència és que en la cibercultura aquests "valors" s'encarnen en uns dispositius tècnics concrets. A l'era dels mitjans de comunicació electrònics, la igualtat esdevé possibilitat per a tothom d'emetre per a tothom; la llibertat s'objectiva en programaris de criptatge i en accés transfronterer a múltiples comunitats virtuals, i la fraternitat, finalment, es personifica en la interconnexió mundial.»