Jesús Purroy compagina la recerca en genètica i neurociència amb la divulgació científica. Després de publicar el seu llibre La era del genoma. Claves para orientarse en un mundo transformado por la genética, ha publicat Tot el que cal saber per saber-ho tot, el llibre és una passejada pels fonaments del coneixement científic, qüestionant -se què és la ciència, els mètodes que s'empren per obtenir nous coneixements, la comunicació d'aquests nous coneixements, els límits i les possibilitats de la ciència, etc.

L'autor parteix del principi que les coses que passen tenen explicacions racionals i que els humans les podem entendre. En ciència, primer es defineix el fenomen, la cosa que s'esdevé. Després, es cerquen les causes d'aquest fenomen; posteriorment, s'elabora una teoria explicativa. I el risc d'error sempre està present; però l'error ensenya, i detectar un error ja és avançar.

Del capítol que porta per títol "Tres maneres de dir la veritat, tres maneres de mentir" procedeixen els fragments que adjuntem. En altres capítols el lector trobarà informació sobre els debats que passen les teories que pretenen establir-se, també sobre fraus científics i com tots són detectats (cosa que no passa amb altres àrees del coneixement), dels interessos econòmics o altres que poden estar amagats darrera de determinades recerques.



 
     

      «Sempre que participo en una discussió sobre qualsevol tema científic amb gent que no s'hi dedica hi ha un moment en que he d'aclarir dues fonts de confusió: l'existència de demostracions definitives i de demostracions negatives. Parlem-ne.

      Qualsevol demostració, per sòlida i fiable que sembli, és provisional. El màxim que es pot aspirar és a bastir un edifici coherent, en que les diferents demostracions es donin suportin les unes a les altres i permetin progressar. Fins i tot les demostracions més reconfirmades, que cap persona de seny no posaria en dubte, són potencialment falses.

      La veritat de les explicacions científiques és sempre provisional. Només cal obrir un llibre vell de ciència per una pàgina a l' atzar per trobar exemples de veritats que han perdut la credibilitat. De vegades estrepitosament, altres discretament, moltes lleis i teories d' altres temps han deixat pas a altres lleis i teories millors. Com de millors? Més explicatives, més simples, més coherents, més predictores.

      També és impossible demostrar una afirmació negativa. Aquesta és la demanda inevitable quan es parla de seguretat: pots demostrar que els tomàquets millorats genèticament no són perillosos per a les persones o per al medi ambient? I la carn de vedella clonada? I els bacteris dissenyats per netejar vessaments de petroli? La resposta, en tots els casos, és "no". No puc demostrar que res no és perillós. Ni tan sols l'aigua de la font: res. Aneu a preguntar a un que s'ofega si li sembla que l' aigua és perillosa. Aquesta resposta és profundament insatisfactòria, i molta gent s'hi rebel·la assignant graus de seguretat arbitraris a les coses: l'aigua embotellada, segura; la carn de bou anglesa, poc segura. Però no canvia res d'essencial, la resposta és la mateixa.

      Suposa que et demano si alguna vegada has estat a Londres. Tu em pots ensenyar fotos, bitllets d'avió, factures d'hotel i em pots convèncer que, efectivament, has passat una temporada allà. Si ara et demano si has estat algun cop a Bahrein i em dius que no, possiblement et creuré. No tinc cap altre remei: si et demano que m'ho demostris no podràs. No crec que el govern de Bahrein et faci un certificat assegurant que no t'han vist mai per allà. Un amic meu va haver de demostrar que no era casat, i afortunadament no se li va acudir intentar convèncer el funcionari de la impossibilitat lògica d' aquesta demostració. Encara que no hi hagi cap registre de matrimoni en un lloc concret, qui pot assegurar que no es va casar durant un viatge a Las Vegas? El que fas deixa rastres, el que no fas no. La demostració és sempre positiva: pots demostrar que existeix un perill, no pots demostrar que no existeix.

      La barreja de teories que no poden ser falses i de demostracions negatives impossibles és dinamita per als fonaments del coneixement. Aquesta debilitat del sistema, en mans de persones hàbils amb la retòrica, ha alimentat gran part del moviment anticientífic dels darrers cinquanta anys, en les seves variants místiques, de retorn a la natura o postmodernes.»

PURROY, Jesús. Tot el que cal saber per saber-ho tot. València: Edicions Bromera, 2008. (Pàgs. 82-83)