«Sempre que participo en una discussió sobre qualsevol tema científic amb gent que no s'hi dedica hi ha un moment en que he d'aclarir dues fonts de confusió: l'existència de demostracions definitives i de demostracions negatives. Parlem-ne.

      Qualsevol demostració, per sòlida i fiable que sembli, és provisional. El màxim que es pot aspirar és a bastir un edifici coherent, en que les diferents demostracions es donin suportin les unes a les altres i permetin progressar. Fins i tot les demostracions més reconfirmades, que cap persona de seny no posaria en dubte, són potencialment falses.

      La veritat de les explicacions científiques és sempre provisional. Només cal obrir un llibre vell de ciència per una pàgina a l' atzar per trobar exemples de veritats que han perdut la credibilitat. De vegades estrepitosament, altres discretament, moltes lleis i teories d' altres temps han deixat pas a altres lleis i teories millors. Com de millors? Més explicatives, més simples, més coherents, més predictores.

      També és impossible demostrar una afirmació negativa. Aquesta és la demanda inevitable quan es parla de seguretat: pots demostrar que els tomàquets millorats genèticament no són perillosos per a les persones o per al medi ambient? I la carn de vedella clonada? I els bacteris dissenyats per netejar vessaments de petroli? La resposta, en tots els casos, és "no". No puc demostrar que res no és perillós. Ni tan sols l'aigua de la font: res. Aneu a preguntar a un que s'ofega si li sembla que l' aigua és perillosa. Aquesta resposta és profundament insatisfactòria, i molta gent s'hi rebel·la assignant graus de seguretat arbitraris a les coses: l'aigua embotellada, segura; la carn de bou anglesa, poc segura. Però no canvia res d'essencial, la resposta és la mateixa.

      Suposa que et demano si alguna vegada has estat a Londres. Tu em pots ensenyar fotos, bitllets d'avió, factures d'hotel i em pots convèncer que, efectivament, has passat una temporada allà. Si ara et demano si has estat algun cop a Bahrein i em dius que no, possiblement et creuré. No tinc cap altre remei: si et demano que m'ho demostris no podràs. No crec que el govern de Bahrein et faci un certificat assegurant que no t'han vist mai per allà. Un amic meu va haver de demostrar que no era casat, i afortunadament no se li va acudir intentar convèncer el funcionari de la impossibilitat lògica d' aquesta demostració. Encara que no hi hagi cap registre de matrimoni en un lloc concret, qui pot assegurar que no es va casar durant un viatge a Las Vegas? El que fas deixa rastres, el que no fas no. La demostració és sempre positiva: pots demostrar que existeix un perill, no pots demostrar que no existeix.

      La barreja de teories que no poden ser falses i de demostracions negatives impossibles és dinamita per als fonaments del coneixement. Aquesta debilitat del sistema, en mans de persones hàbils amb la retòrica, ha alimentat gran part del moviment anticientífic dels darrers cinquanta anys, en les seves variants místiques, de retorn a la natura o postmodernes.»