«Vaig arribar a la conclusió, ja fa temps, que, parlant en un sentit ampli, podíem dividir els impulsos que originen les nostres accions, que regeixen la nostra conducta, en creadors i possessius. Qualifico un impuls de creador, quan el seu propòsit és de produir quelcom que, altrament, no existiria, i de la qual cosa no desposseïm ningú. L'anomeno possessiu quan consisteix a adquirir, per al propi benefici o gaudi, alguna cosa que ja existeix, com una barra de pa. Ambdós tenen la seva funció específica, i l'home ha d'ésser prou possessiu per a mantenir-se viu. Però quan ens referim a l'esfera de la llibertat, veiem com els impulsos veritablement importants són els creadors. Si escriviu un poema, no impediu amb aquest fet que els vostres consemblants n'escriguin d'altres; si pinteu un quadre, això no priva que altres en pintin també. Són activitats creadores que no es porten a terme a despeses de ningú, i crec que aquestes coses haurien de gaudir d'una absoluta llibertat.»