La reflexió filosòfica sobre la tecnologia és una activitat recent; tècnica i tecnologia sovint han estat allunyades dels centres temàtics dels filòsofs. Anna Sarsanedas, en el seu llibre La filosofia de la tecnologiaexposa bona part de les visions contraposades i contemporànies sobre la incidència de la tecnologia en la vida dels humans.

Després d'especificar què és tècnica i què és tecnologia, distingeix dues línies ben diferenciades en la reflexió sobre la tecnologia: la "filosofia de la tecnologia de l'enginyeria" i la "filosofia de la tecnologia de les humanitats". En aquesta darrera línia cal incloure les crítiques de Mumford, Ortega y Gasset, Heidegger, Ellull i Jonas. Paral·lelament exposa la teoria crítica de l'Escola de Frankfurt, crítica que no es dirigeix tant a la tecnologia com a les relacions socials que aquesta estableix.

El llibre van conduint al reconeixement i comprensió de les dues grans actituds davant la tecnologia, la de rebuig o tecnofobia amb modalitats com el ludisme, el manifest d'Unabomber i altres, i l'actitud d'acceptació o tecnofília promoguda pel transhumanisme i la revolució digital.



 
     

Tècnica i tecnologia

      «En el seu origen, doncs, la tècnica respon a una exigència vital, fruit de la necessitat d'adaptació al medi dels humans. Sobre la tècnica, malgrat que hi ha diferents definicions, es pot observar que gairebé totes coincideixen en la seva finalitat inherent: fabricació, producció, construcció a partir d'elements proporcionats per la naturalesa amb vista a assolir uns objectius determinats. De bon principi, doncs, la tècnica es presenta com una capacitat dels humans per dominar els objectes naturals. D'aquesta manera els humans es poden relacionar amb els objectes de la naturalesa per fer coses amb ells. [...]

      Així, doncs, la tecnologia resulta més complexa que la tècnica, com l'electrònica és més complexa que l'electricitat, perquè inclou l'aplicació de coneixements científics, aparells i mà`quines per a la fabricació destris i productes a gran escala. La tecnologia pressuposa el coneixement previ d'algunes tècniques i està estretament implicada amb la ciència moderna. Per tant, en un sentit més general, la tecnologia és el resultat de l'activitat tècnica portada al seu màxim grau de complexitat i sofisticació.»

Tecnofòbia

      «No és d'estranyar, atesos els antecedents, que en ple segle XIX uns veiessin la tecnologia com la possibilitat de construir un espècie de nou "món feliç", on les màquines ajudarien a millorar la vida humana; i que en canvi uns altres en desconfiessin pels perills que representaven. Van ser aquests últims els que van, iniciar diversos moviments encaminats a la destrucció dels seus productes, les màquines. Un exemple va ser el moviment social de principis del segle X1X, el ludisme: moviment dels obrers anglesos de principi del segle XIX que destruïa les màquines de la indústria. [...]

      En tant que el sistema actual no es pot reformar, perquè es fonamenta en uns principis molt sòlids; que la restricció de la llibertat és inevitable en la societat industrial; que les parts bones de la tecnologia no es poden separar de les dolentes; i per últim, que la tecnologia és una força social més poderosa que l'aspiració de llibertat; aleshores l'única solució possible, segons Unabomber, és la revolució.»

Tecnofilia

      «La Declaració del moviment. Transhumanista expressa clarament la seva confiança en la tecnologia com a possibilitat immillorable de canviar positivament la condició humana si se'n fa un bon ús, en comptes de prohibir o condemnar totalment algunes de les seves aplicacions, com així ho voldrien fer els tecnòfobs més radicals. Amb tot, els defensors d'aquest moviment són conscients dels reptes i dels desastres que pot provocar la tecnologia mal utilitzada, per aquest motiu proposen obrir fòrums de debat per tal de discutir quin és l'ús més apropiat que se'n pot fer.

      Les similituds monestir/academia -Himanen- i catedral/basar -Raymond- són ostensibles. Tant en una distinció com en l'altra és evident el canvi en la manera d'enfocar la relació que s'estableix amb la tècnica, ja sigui des del punt de vista del resultat com de l'activitat que es realitza. En tots dos casos es presenta, la tècnica, més en concret la xarxa proporcionada per Internet, com un mitjà que té la novetat de servir per a l'aprenentatge obert, la creació i el desenvolupament d'idees entre els que hi participen. En el fons, el més important és promoure la participació en la xarxa que elimini la pura recepció passiva d'informació.»

SARSANEDAS, Anna. La filosofia de la tecnologia. Barcelona: UOC, 2007. (Pàgs 9-11, 58, 62, 73, 82)