Immanuel Kant (1724-1804), filòsof il·lustrat alemany, resumia les preguntes fonamentals de la filosofia, que ell anomenava «interessos essencials de la raó», de la següent manera:

«El camp de la filosofia es redueix a aquestes tres qüestions: què puc saber?, què he de fer?, què puc esperar? Totes elles es resumeixen en una: què es l'home?» (Crítica de la raó pura).

Unes preguntes que, com veiem, tenen components teòrics però, també, pràctics. Ara bé, avui, són aquestes les nostres preguntes fonamentals?

En el llibre La història més bella del món, escrit el 1996, Dominique Simonnet formula un altre conjunt de preguntes:

«D'on venim Què som? On anem? Aquestes són les úniques preguntes que val la pena fer-se. Tothom n'ha buscat la resposta a la seva manera, dins el centelleig d'una estrella, el vaivé de l'oceà, la mirada d'una dona o el somriure d'un nadó… Per què vivim? Per què hi ha un món? Per què som aquí?».

Fernando Savater comença el seu llibre Las preguntas de la vida explicant que de petit l'inquietava la pregunta per la mort, realitat indiscutible que el porta a una altra pregunta: la pregunta per la vida. Resseguint un camí invers, Josep Muñoz comença el seu El llibre de les preguntes desconcertants amb la pregunta per la vida i, al final del seu trajecte, apareix la pregunta per la mort.

Són força els filòsofs que veuen en les preguntes, no en les respostes, el més propi de la filosofia. Les solucions o respostes no esgoten mai l'amplitud de la pregunta.

Estem convidat, en aquesta Marató de Preguntes, a introduir aquella pregunta que considerem una pregunta fonamental, una pregunta suggeridora o una pregunta inquietant.


 
Nom:
Correu:
La meva pregunta:
[Guia]