El llenguatge lògic és molt clar i estricte: dues negacions formen una afirmació. Si aplico una negació a M'apassiona la lògica, obtinc No m'apassiona la lògica; si hi aplico una segona negació, obtinc No és veritat que no m'apassioni la lògica. Es nega que no m'apassioni la lògica, la qual cosa vol dir que m'apassiona.

El llenguatge natural, és a dir, el llenguatge quotidià, no sempre és uniforme. Quasi sempre dues negacions tenen un sentit positiu; però hi ha estructures amb dues partícules negatives que no constitueixen pas una afirmació sinó una negació. Així, en l'enunciat No sé res d'astrologia, el primer no no nega pas el res.