Les moltes acusacions del fiscal van resultar convincents. Norman, el Lògic, fou declarat culpable de seducció mental, de manipulació semàntica, de fascinació lingüística, d'enlluernament lèxic, en una paraula, de mentider incorregible. La sentència del jutge semblava concloent: «Que el pengin!».
«Però, —continuà el jutge— donaré al senyor Norman una última oportunitat d'esmena. Si el dia de l'execució signa un document amb una declaració vertadera, aleshores se li commutarà la pena. Ara bé, el més petit dubte sobre la veritat de la seva declaració suposarà l'execució immediata. Senyor Norman, ja ho sap: res de mentides ni jocs lingüístics». A Norman, se li escapà una sospitosa rialleta.
Arribà el dia de l'execució. Davant del fiscal, Norman signà un document i el lliurà al jutge. Aquest l'agafà lentament, el llegí i immediatament s'enfurismà. Després, desconcertat, digué en veu baixa: «Es suspèn l'execució!». |
|