1. El gos i la seva ombra

Un dia un gos es dirigia cap a casa seva subjectant fortament amb les dents un gran tros de carn. Com que havia de travessar un rierol que fluïa ràpidament, va passar per damunt d'un tronc d'arbre que feia de pont. Quan era a meitat del tronc, va mirar l'aigua i va veure un altre gos que portava un altre tros de carn.

—Mmmm, m'agradaria menjar-me també aquest tall -va dir el gos en veu baixa.

Sense pensar-s'ho gens ni mica, va obrir la boca i va atacar el seu rival. Però la cobdícia del pobre gos no es va veure recompensada: el que havia vist era ell mateix reflectit a l'aigua, i el corrent del rierol havia arrossegat la carn que ell havia deixat caure.

—Fa tan sols uns minuts tenia carn suficient per més d'un dia, i ara no en tinc gens -es va dir el gos, i se'n va anar a cercar, de nou, menjar.

   

2. La guineu i el boc en el pou

Una guineu va caure en un pou i, incapaç de sortir-ne, hi romania per força. Un boc assedegat va arribar al mateix pou, i , quan va veure la guineu, li va preguntar si l'aigua era bona. Aquesta, contenta per la coincidència, va estar molta estona elogiant l'aigua, assegurant-li que era exquisida, i li va aconsellar que baixés. El boc va baixar al pou sense pensar-s'hi, tenint en compte només el seu desig i, després de sadollar la set, mentre pensava amb la guineu la manera de sortir, aquesta va dir que tenia una bona idea per salvar-se tots dos:

—Doncs si poses les mans a la paret i abaixes les banyes, jo pujaré pel teu llom i el trauré.

I com que el boc va estar d'acord davant la segona part de la proposta, la guineu, aixecant-se per les potes, va pujar al llom del boc i, des d'allí, ajudant-se amb les banyes d'aquest, va arribar a la boca del pou i es va allunyar. En sentir que el boc l'acusava d'haver transgredit l'acord, la guineu es va girar i va dir:

—Apa, tu!, si tinguessis tanta intel·ligència com pèls a la barba no hauries baixat abans de pensar en la sortida.

Així també, els homes sensats han de considerar primer les conseqüències dels seus actes i, d'aquesta manera, posar-se després mans a l'obra.

[Guia]