1. L'escorpí i la granota

A la vota d'un riu, un escorpí camina nerviosament, buscant la manera de passar a l'altra riba. De sobte, arriba una granota.

—Voldries carregar-me a l'esquena per fer-me passar el riu? - pregunta l'escorpí.

—Que et penses que sóc boja? -respon la granota-. Em picaries.

—No ho faria -replica l'escorpí-; que no veus que si ho fes jo també m'enfonsaria? A més, et pagaré bé!

Convençuda, la granota accepta de carregar-se l'escorpí a l'esquena. Comença a nedar cap a l'altra riba. Un cop enmig del corrent, l'escorpí pica la granota. Abans de morir, la granota pregunta:

—Però per què ho has fet?

—Perquè és la meva naturalesa, -diu l'escortí, i s'enfonsen tots dos.

2. La camisa d'un home feliç

Temps era temps vivia a l'Índia un rei que tenia tres fills tan bons i considerats que no sabia a qui encomanar la responsabilitat de la seva successió. Només va aconseguir solucionar aquesta greu indecisió gràcies a una mena de gimcana per determinar la possible vàlua de cadascun d'ells: demanaria que li portessin la camisa d'un home feliç i aquell que de tots tres superés aquest examen es quedaria el tron.

Arun, el germà gran, va optar per anar a buscar un ésser d'aquestes característiques a la part alta de la ciutat, on vivien els nobles en els seus palaus. Era de suposar que els poderosos gaudien d'aquesta mena de plenitud gràcies al plaer que comportava poder disfrutar de diners. Després d'una setmana de cercar infructuosament un home que, a més d'estar tip, s'atrevís a afirmar que era feliç, va desistir.

Karim, el mitjà, després del fracàs del seu germà gran, va buscar entre els savis i els artistes del seu país. Il·lusament pensava que la saviesa o la bellesa podia ser més a prop de la benaurança que no pas la fortuna. Però no va obtenir tampoc cap mena de resultat.

Finalment, Doemé, el més petit, estava absolutament desconcertat sense saber on havia d'anar a buscar. Estava tan atabalat amb el fracàs dels seus dos germans grans, i li resultava tan feixuga la missió que li havia encomanat el seu pare, que va decidir passejar una estona per esbargir-se. Mentre anava caminant per un viarany que vorejava un camp de blat, va escoltar un pagès cantar i xiular sense cap mena de recança. El bram de llum que s'escapava dels seus ulls no el podia trair: finalment havia localitzat un home feliç. Immediatament se li va apropar i, panteixant encara, va demanar-li on amagava la camisa. La seva resposta, tot i que desencisadora, no podia ser més sincera: «No en li tinc pas jo, de camisa.»

(Font: Josep Muñoz Redon, El llibre de les preguntes desconcertants, capítol ¿Què és la felicitat?