El rellotge mecànic fou, en el seu moment, una innovació tecnològica. Sembla que s'originà en els monestirs benedictins dels segles XII o XIII a fi de proporcionar una regularitat més precisa en les monòtones activitats dels monestir. Una llegenda explica que fou inventat, el segle X, per un monjo del monestir de sant Pere de Rodes, Gilbert, el futur papa Silvestre II; però sembla que el seu rellotge no era de peses sinó d'aigua, i aquests ja eren coneguts per romans i àrabs. En tot cas, tenim registres ben clars de rellotges mecànics amb peses el segle XIII i, cap el 1370, se'n construeix un per a la ciutat de París. Això vol dir que a finals del segle XIII el rellotge ja havia sortit dels monestirs.

Què seria de les nostres vides sense el rellotge? Quasi ens ha canviat la pròpia natura. La natura només té dues hores: el dia i la nit. El rellotge de sol ens deixa tranquils durant la nit i quan està ennuvolat. Però el rellotge mecànic, el nostre rellotge de polsera, ens té encadenats o emmanillats. Un rellotge de polsera és mitja manilla. Ja no mengem quan tenim gana, sinó quan és hora! Ja no descansem quan estem cansats, sinó quan toca! Ja no acabem les classes quan s'acaba l'explicació del tema, sinó quan sona el timbre! Molts serien els canvis que es produirien en el nostre món si desapareixes el rellotge i amb ell la possibilitat de mesurar amb precisió el temps: el temps ja no seria or!

A l'exposició de Filadèlfia de 1876, el nord-americà Alexandre Graham Bell, presentà la seva darrera invenció: un micròfon i un receptor separats a una certa distància i enllaçats amb dos cables, la veu de qui parlava la recollia el micròfon, era transmesa pels cables i es reproduïa en el receptor.

Abans d'acabar el segle, aquest rudimentari telèfon fix experimentà una successió d'innovacions i millores que donaren lloc al naixement de la telefonia fixa. El telèfon fix i la ràdio (Marconi, 1894), a la primera meitat del segle XX, impulsaren l'increment de les comunicacions que tant han canviat la vida humana.

Sembla innegable que el telèfon mòbil atorga més possibilitats de llibertat als seus usuaris. Però també sembla innegable que atorga més possibilitats de control de les persones. Gaudir dels nous escenaris de llibertat que aquesta tecnologia ofereix i protegir-se de les dependències que genera és un objectiu ben intel·ligent. El telèfon mòbil, com el rellotge, és un instrument, no una finalitat en si mateix; tant un com l'altre poden tenir finalitats positives i finalitats negatives.