1. Aristòtil critica la teoria de les idees del seu mestre

La crítica d'Aristòtil al seu mestre apunta just al cor del pensament platònic: la teoria de les idees. Qüestionat el fonament, tot l'edifici intel·lectual trontolla: ja no caldrà parlar de reminiscència, ni d'innatisme, ni del cos com a presó de l'ànima, ...

La superació aristotèlica és una genialitat: els dos mons platònics esdevenen dues dimensions presents en tot ésser sensible, dues cares d'una mateixa realitat: la matèria i la forma.
 

«Els motius de la seva crítica a la teoria de les idees es redueixen sempre a aquest nucli bàsic: les idees no serveixen per a la funció que Plató els assignà. Per tal com són transcendents a les coses, no poden esdevenir la causa de llur intel·ligibilitat. De fet, són una nosa. I, en conseqüència, ens les podem molt bé estalviar.

Per això, Aristòtil desplaça les idees platòniques de llur transcendència i les introdueix, a tall de formes intel·ligibles immanents, en la matèria sensible. En lloc de separar, com Plató, dos mons, l'intel·ligible i el sensible, Aristòtil acompleix la separació a l'interior de l'únic món que ell considera real.

Per tant, no hi ha més que un món, el sensible, però la seva trama és intel·ligible. En altres mots, el món d'Aristòtil és, per dir-ho així, bidimensional. Cadascun dels éssers o substàncies individuals que el componen es compon de matèria i forma. Matèria i forma són les dues cares d'una mateixa realitat, tan inseparables l'una de l'altra, com un individu xato respecte al seu nas.»

Adaptat de la Introducció de E. Colomer al llibre: Psicologia d'Aristòtil, Barcelona, Laia, 1981

  

2. Fes compatibles les expressions

Fes compatibles les següents expressions amb el que es diu en el text anterior o el que ja saps d'Aristòtil. En cada cas has de seleccionar l'opció adequada.

1. Aristòtil posa el món platònic de les idees

2. Per Plató, les idees són la causa de l'existència de les coses sensibles.

3. Aristòtil la necessitat de distingir entre idea general i cosa particular, entre circularitat i cercles concrets.

4. Per Plató les idees són transcendents a les coses, per Aristòtil són

5. Tota cosa té dues cares, matèria i forma, inseparables com és inseparable

6. Per Aristòtil, els presoners del mite de la caverna, al sortir a l'exterior, la terra real, els arbres reals, els astres reals.

7. un profund interès pel coneixement del món físic.

8. La realitat més íntima d'una cosa, la seva essència, -segons Aristòtil- apart de la cosa.
  
[Guia]