Ètica i moral, des de l’etimologia La paraula ètica prové del grec êthos i significava, primitivament, estatge, lloc on hom habita. Posteriorment, Aristòtil va afinar aquest sentit i, a partir d'ell, va significar manera d'ésser, caràcter. Així, l'ètica era com una espècie de segona casa o naturalesa; una segona naturalesa adquirida, no heretada com ho és la naturalesa biològica. D’aquesta concepció se’n desprén que una persona pot moldejar, forjar o anar construïnt la seva manera d’ésser o êthos.
La paraula moral tradueix l’expresió llatina moralis, que derivava de mos (en plural mores) i significava costum. Amb la paraula moralis, els romans recollien el sentit grec d'êthos: els costums també s’assoleixen a partir d’una repetició d’actes. No obstant aquest profund parentesc, la paraula moralis tendí a aplicar-se a les normes concretes que han de regir les accions. Així, doncs, des de l’etimologia, hi ha poca diferència entre ètica i moral: una i altra fan referència a una realitat semblant. Però avui, malgrat que sovint s’usen de manera indistinta com si fossin sinònims, es reconeix que tenen significats divergents. |
Ètica i moral, avui: dos nivells diferents Tan antic com la mateixa humanitat és l’interés per regular, mitjançant normes o codis, les accions concretes dels humans; en totes les comunitats, en tots els pobles, societats o cultures troben prescripcions i prohibicions que defineixen la seva moral.
Ara bé, lligat al naixement de la filosofia aparegué un altre tipus d’interès, el de reflexionar sobre les normes o codis ja existents, tot comparant-los o tot cercant el seu fonament. Aquests dos diferenciats nivells d’interès o d’activitat humana constitueixen el que anomenem avui, respectivament, moral i ètica. Endinsem-nos-hi.
La moral dóna pautes per a la vida quotidiana, l’ètica és un estudi o reflexió sobre què origina i justifica aquestes pautes. Però ambues, si bé són distingibles, són complementàries. De la mateixa manera que teoria i pràctica interaccionen, els principis ètics regulen el comportament moral però aquest comportament incideix alterant els mateixos principis. Sovint els conflictes de normes morals que apareixen quan hem de prendre decisions són el motor que ens impulsa a una reflexió de nivell ètic. És per això que Aranguren, reconeguent la vinculació entre teoria i pràctica, anomena a l’ètica moral pensada i a la moral, moral viscuda.
|