Es sol dir que l'inici de la filosofia radica en el pas del mite al logos, és a dir, en el pas d'explicacions o respostes tradicionals i arbitràries a explicacions lògiques i racionals. Els grecs protagonistes d'aquest pas o salt van fundar el que s'anomena filosofia; ara bé, aquest pas es féu una vegada per sempre o, ben al contrari, constantment hem de repetir-lo? 1. L'activitat dels primers que filosofaren Els mites són relats fabulosos que expliquen o donen resposta a interrogants o qüestions importants pels humans; en segon lloc, els mites són relats que cerquen donar models d'actuació. Els mites s'imposen com a relats plens d'autoritat però sense justificació; s'apel·la, emotivament, a que les coses sempre han estat així. Els mites grecs, per exemple, expliquen com es féu el món, com fou creat el primer home i la primera dona, com s'obtingué el foc, com aparegué el mal al món, què hi ha després de la mort,…; simultàniament, les actuacions extraordinàries dels personatges mítics són un exemple o pauta a seguir. Els grecs disposaven de gran nombre de mites; nosaltres, també. Disposem de mites que compleixen tant la funció explicativa com la funció exemplificadora.
Quan un nen de sis o set anys comença a descobrir incoherències i contradiccions en l'encantador relat dels Reis Mags, aleshores comença a reviure una experiència semblant a la dels primers filòsofs. Allò que el nen havia cregut durant tota la seva vida és ara assetjat amb multitud de preguntes; el procés de superació del seu mite serà conflictiu i alliçonador. L'abandó o pèrdua de l'agradable relat dels Reis Mags i l'acceptació de que aquests són els pares serà, probablement, el seu primer pas del mite al logos. Si el nen o nena, ja adult, manté la seva inquietud original, reviurà nous episodis d'aquest pas; els nens estan ben a prop de la genuïna actitud filosòfica. |
|
2. Mites i logos, ahir
Però amb els mites i amb les seves indicacions —constataven els primers filòsofs— els vaixells s'enfonsaven i la navegació esdevenia insegura. En els mites clàssics sovint s'expressen, amb belles paraules, profundes intuïcions; però inclouen pluralitat d'elements irracionals que els primers filosofs volien diferenciar i separar de la seva activitat.
|
|
3. Mites i logos, avui Mites, avui? El nostre món també ens ofereix relats mítics, és a dir, explicacions arbitràries que volen imposar-se apel·lant no a les dimensions intel·lectuals de la persona, sinó només a les dimensions emotives. No són relats mítics, per exemple, els espots publicitaris que ens diuen què val la pena, què s'ha de fer, què és el que té sentit? Si hom no desperta el seu logos pot ben creure que si adquireix aquest nou producte enunciat tastarà una màgica llibertat, una eterna bellesa. Un dels mites remarcables de la nostra societat és el relat que sobre la ciència ens transmeten els mitjans de comunicació: la ciència apareix com un coneixement objectiu i definitiu capaç d'alliberar els humans dels seus patiments i d'obrir les portes de la felicitat. Ara bé, qui coneix la trajectòria de diferents branques de l'activitat científica sap prou bé que no és aquesta la grandesa de la ciència; són molts els científics conscients dels límits de la ciència, de la seva provisionalitat, de la impossibilitat de crear una teoria definitiva i d'eliminar el dubte. Però malgrat la inseguretat i l'esperit crític latent en el cor de l'activitat científica, els mitjans de comunicació la mitifiquen ben contradictòriament: es proclama que la nostra societat està dominada per la ciència i, simultàniament, les noticies científiques són transmeses d'una manera gens científica. Si hom no desperta el seu logos, es mantindrà en la perspectiva mítica de la ciència que convé a diferents poders.
Com ja hem vist, l'activitat d'els homes que per primera vegada van passar d'explicacions mítiques a explicacions racionals, s'ha anomenat filosofia o «anhel de saber»; però una altra paraula ben significativa podia haver-se imposat: aletheia, que vol dir «des-cobrir» allò que està amagat, «des-velar», «desemmascarar». Unes activitats que van realitzar els grecs i que han realitzat, en major o menor mesura, els filòsofs de tots els temps. |