Filosofia

1. La filosofia com a recerca de coneixement

La filosofia, en la seva navegació mil·lenària, s'ha centrat en diferents activitats; activitats que en uns moments històrics eren considerades filosòfiques, en altres moments han deixat de ser-ho. L'obra en la qual Newton sistematitzava la seva teoria física portava per títol Principis matemàtics de filosofia natural, per a ell, la paraula filosofia englobava el que avui nosaltres entenem per ciència. Aquesta visió de Newton participava del que ha estat des dels orígens grecs l'activitat filosòfica, una recerca plural de coneixement de la qual ha sorgit tant la filosofia com la ciència d'avui.

Philosophie Naturalis Principa Mathematica, de Newton

Però, també des dels seus orígens, la filosofia ha estat anhel i afany de coneixement, no una possessió de coneixement: ha estat un intent d'aconseguir respostes raonades a determinades qüestions que preocupaven als seus protagonistes. I quan una resposta s'ha imposat, dogmatitzant-se, s'ha traït allò que originàriament la caracteritzava.

La recerca del coneixement ha generat, històricament, discursos globalitzadors i discursos fragmentats. Sovint la raó humana s'ha vist capaç d'explicar la totalitat de l'existent construint sistemes globals i integradors, tot oferint visions del món i visions de l'home. Avui, reconeixent més que mai la complexitat de la vida i del món a interpretar, la recerca filosòfica ha limitat més els seus objectius i ha afinat més les seves propostes. En cada moment, el vertader filòsof ha estat aquell que ha incidit en els problemes més vius i intensos pels seus contemporanis. Les respostes donades a aquests problemes sovint no són les nostres respostes, però molts dels problemes plantejats ens són ben propers i ens capaciten per a trobar les nostres pròpies respostes.

2. La filosofia com a preocupació ètica

Els filòsofs de tots els temps han atès la dimensió ètica de l'home proposant ideals i models de vida; fins i tot, l'obra global de determinats pensadors no s'acaba d'entendre bé si no es reconeix la preocupació ètica i política de fons. I en moments de crisi i transformació social, l'activitat filosòfica ha accentuat o s'ha reduït a propostes ètiques. Sempre, més enllà de la recerca de coneixement o de l'afany de saber, s'ha cercat com viure bé i com conviure en aquest univers que ens acull. Des de Kant, al segle XVIII, l'aspiració a una ètica racional, amb uns mínims universalment acceptats, segueix essent un dels objectius de l'activitat filosòfica. Però en un món amb diferents civilitzacions i amb pluralitat de racionalitats dins de cada civilització, què és el que pot fonamentar una "ètica mínima"?

Les repercussions globals de determinades tecnologies o de determinats comportaments gens ecològics han dut a suggerir i a argumentar la conveniència de fonamentar en el pacte o en el consens una ètica mínima, un valors o disposicions universals. Diferents filòsofs actuals s'han centrat en la necessitat del dialeg i del consens com a procediment per a obtenir pautes ètiques.

3. La filosofia com a activitat crítica

Des del seu pas fundacional, el pas del mite al logos, la filosofia s'ha anat constituint com a activitat crítica. Els grans mestres de la sospita i de la denúncia -Marx, Nietzsche i Freud- han reforçat aquesta dimensió i, al segle XX, la crítica ha caracteritzat a diferents filosofies perquè, com afirma Popper, «no hi ha millor sinònim per a racional que el de crític». Una racionalitat que ha operat en diferents àmbits: ha criticat les pretensions de la ciència mostrant els límits i debilitat de les conjectures científiques; ha criticat l'aparell tecnològic mostrant els desequilibris i desarrelament que genera en relació amb la natura i els altres homes; ha criticat el poder i els seus excessius afanys controladors; ha criticat els propis errors i mancances.

L'autocrítica de la raó ha estimulat dues respostes en direccions contràries. Per una banda, entesa com a crítica de la modernitat i els seus valors, ha obert camí al que s'ha anomenat pensament postmodern, una acceptació de la debilitat del pensament a l'hora de fonamentar valors. Però, per altra banda, l'autocrítica de la raó ha estimulat respostes que, més enllà de la crítica, no estan mancades d'una perspectiva utòpica, a saber, d'objectius arrelats i emparentats amb l'afany emancipador de Kant: salvar la llibertat personal, la igualtat entre les persones, la solidaritat, en una paraula, que la persona sigui un fi en ella mateixa i no un mitjà.

4. La filosofia com a defensa personal

En el segle XX, la filosofia no només ha fet camí afinant la seva crítica aplicada a pluralitat d'àmbits, també ha estat una activitat permanent d'anàlisi conceptual. Recordem que, d'acord amb Wittgenstein, la filosofia no és cap doctrina sinó una activitat, una activitat de clarificació, de comprensió i dilucidació dels usos del llenguatge. En molts moments ha estat preferent la recerca de coneixement; avui, fent-se més efectiva l'afirmació de Kant segons la qual no s'aprèn filosofia sinó a filosofar, ens és vital aprendre a filosofar, i filosofar vol dir argumentar amb rigor, clarificar conceptes i captar relacions, tenir sentit crític, ser capaç de trobar alternatives, saber dialogar defensant raons.

Així com en un context físicament agressiu és bo estar dotat de tècniques de defensa personal, en un context ideològicament agressiu és convenient estar ben equipat amb recursos o tècniques intel·lectuals de defensa. Les tècniques del filosofar, les tècniques de l'aclariment conceptual poden ser considerades «tècniques de defensa personal, que haurien de ser conegudes per tots els ciutadans, perquè tots ells estan sotmesos a pressions i a temptacions ideològiques. En primer lloc, s'ha d'aprendre a desemmascarar les temptacions; en segon lloc, s'ha d'aprendre a resistir-les intel·lectualment, és a dir, a examinar-ne les conseqüències i a elaborar alternatives.» (Terricabras Com entenc la tasca del filòsof).

En un món en el qual molts s'erigeixen en experts tutors dels altres, en el qual l'opinió pública té una funció adoctrinadora i la publicitat pretén comprar voluntats amb un seductor i enganyós llenguatge, la filosofia ens és molt poca cosa si no esdevé un eficient equipatge intel·lectual de defensa personal.

[Guia]