|
|
- Passatge A:
- Malgrat la caducitat i inestabilitat de la vida i de les gestes dels
humans, Gilgamesh, sadoll d'energia, vol conquerir fama
i glòria: matar el ferotge Huwawa. L'heroi, encarnació
del bé, lluita contra el monstre, encarnació del mal;
com el drac i sant Jordi, però avant la lettre.
-
-
Els humans tenen els dies comptats.
Tot el que fan s'ho emporta el vent.
Si caic, hauré conquerit la fama.
La gent dirà: 'Gilgamesh va caure
lluitant contra el fer Huwawa!...'
Estic decidit a penetrar en el bosc dels cedres,
vull fundar la meva glòria. |
Tauleta III, columna 4 |
- Passatge B:
- Enkidu ha mort: la seva insolència l'ha condemnat.
Ha matat el terrorífic brau celest. Ple d'orgull i glòria,
ha menyspreat les mirades suplicants de la deessa Istar; els déus
no accepten aquest comportament.
La mort de l'amic crea dubtes i inquietuds a Gilgamesh. A partir d'ara,
ja no cercarà més la glòria sinó, desesperadament,
la immortalitat.
-
-
A on vas, Gilgamesh?
la vida que tu busques mai la trobaràs. |
Tauleta X, columna 1 |
- Passatge C:
- Potser els moments més brillants del Poema es troben en la
Tauleta X on s'explica que la tavernera Siduri, tot acullint a Gilgamesh
en la seva persecusió de la immortalitat, vol convencre'l de
l'absurditat de l'afany d'immortalitat i, com alternativa,
li proposa la seva filosofia de la vida: viu el moment
present, el carpe diem d'Horaci.
-
-
Quan els déus crearen els humans
els hi destinaren la mort,
guardant la vida per ells mateixos.
Tu Gilgamesh omple't el ventre,
gaudeix de dia i de nit.
Celebra cada dia una alegre festa,
balla i juga dia i nit.
Posa't vestits flamants
renta el teu cap i banya't
Atén el nen que t'agafa de la mà i alegra't
Alegra't abraçant la teva dona.
Doncs, aquest és el destí de l'home. |
Tauleta X, columna 3 |
- Passatge D:
- Després d'infinites vicissituds, Gilgamesh arriba al fons del
mar just al lloc on hi creix la planta de la joventut.
L'agafa, surt de l'aigua i mentre es prepara per assaborir-la, una serp
se li acosta, arrabassa la planta, se la menja i, tot seguit, muda la
pell i rejoveneix.
Desenganyat, renuncia als seus somnis d'immortalitat i accepta
la realitat de la mort. Serenament, rebutja el consell
hedonista de la tavernera Siduri i es compromet amb el benestar
del seu poble. Construeix la sòlida i protectora muralla
d'Uruk -la seva ciutat-, renova els temples i s'esforça perquè
el seu regne sigui més fèrtil, pròsper
i pacífic. Conquestes que l'ompliran d'orgull.
-
-
Des dels dies antics no hi ha res permanent.
Els que dormen i els morts, ¡com s'assemblen!
Quan arriba la mort,
qui podrà distingir a l'esclau del senyor?
Els déus decideixen sobre nostra vida i nostra mort,
però no revelen el dia de nostra mort. |
Tauleta X, columna 6
|
I Gilgamesh digué a Urshanabi, el barquer:
-Puja, Urshanabi, a les muralles d'Uruk, recorre-les,
inspecciona la seva base, observa els maons. [...]
A Uruk, la casa d'Isthar, una part és ciutat,
una altra horta i una altra clariana. |
Tauleta XI, columna 6 |
Adaptació a partir de:
MOSTERÍN Historia de la Filosofia Madrid, Alianza, 1983; Poema de Gilgamesh estudi i traducció de F. LARA, Madrid, Tecnos, 1988
|