Usos desencertats de la paraula filosofia

Sovint, i especialment en els mitjans de comunicació, es fa un mal ús o un abús de la paraula filosofia. Certament, no és fàcil caracteritzar o dir en què consisteix la filosofia; sí, però, és fàcil definir en què no consisteix: la paraula filosofia no vol dir tàctica, estratègia, línea d’actuació, objectiu, estil o procediment.

Aclariments sobre què és la filosofia els podem trobar a Filòpolis, en les unitats Filosofia: un constant pas del mite al logos i també Filosofia? Sí, gràcies. Explorem ara casos d’usos desencertats i públics de la paraula. Sembla que si hom no troba la paraula adient en determinades situacions, sigui per limitacions lingüístiques o sigui per negligència, deixar anar filosofia pot funcionar; doncs, no! El mal ús o l’abús de les paraules, les desvirtua!

Presentadors de programes televisius, tertulians televisius o radiofònics, molts periodistes esportius... fent un mal ús o abús de la paraula filosofia, propagant la pèrdua de la riquesa conceptual de les paraules. Certament, no han d’exercir d’educadors, però tampoc com a mestres de la distorsió lingüística.

  

Cas 1

El senyor Van Gaal fou un dels pioners en l’ús inadequat de la paraula:
"Yo quiero crear una filosofía del Barcelona, no de Van Gaal, no de Serra Ferrer, sino una disciplina, una manera de juego, un estilo del Barcelona". ( La Vanguardia. 6-juny-1999).
  Certament, el Barça és més que un club, però hauria estat preferible que el senyor Van Gaal s’estalviés la paraula. Ara bé, el senyor Van Gaal és entrenador, no un periodista a qui es suposa dominar el llenguatge.

Cas 2

"La filosofia de la nostra entitat bancària és que el client surti sempre content".
(Per evitar publicitat, no citem l’entitat bancària).
 

Tots estaríem molt contents si l’objectiu o l’aspiració, no la filosofia, de les entitats bancàries fos, eficientment, que el client sortís ben content.

Cas 3

"La filosofia d’aquesta companyia telefònica és dotar a tot adolescent del seu propi mòbil".
 

No es tracta d’una filosofia estoica, que suggereix reduir els desitjos com a camí vers la felicitat! Quan es diu filosofia es vol dir interès econòmic, pla d’expansió,objectiu, i res més!

Cas 4

“Los responsables del Ministerio de Vivienda comparten la filosofía del documento de Fedea –impulsar el alquiler-, pero no algunas de las medidas que proponen para alcanzar este objetivo”. (Secció Negocios, diari El País, 18 d’octubre de 2009)
 

L’objectiu és impulsar el lloguer; per aconseguir aquest objectiu es poden proposar estratègies més que no pas filosofies.

Cas 5

Comentant que el Camino de Santiago hi ha qui el fa caminant i qui en bicicleta: “No es sólo una cuestión de elegir la vía más cómoda o más bonita: los ciclistas y los viandantes tienen dos filosofías distintas”. (Suplement dominical de La Vanguardia, 26 de desembre de 2009)
 

Anar a peu, una filosofia? Anar en bicicleta, una altra? Es tracta, simplement d’una preferència o, fins i tot, del tarannà de la persona.

Cas 6

Parlant de Rajoy s’escriu: “Su natural bondadoso no le ha proporcionado ventajas visibles. Al revés: su filosofía de no perseguir corruptos hasta verlos imputados fue confundida con falta de decisión”. (La Vanguardia, 31 d’octubre de 2009, pàgina 21)
 

.

Cas 7

“Esta filosofia del abuso sistemático propia el despilfarro suntuario y se convierte en caldo de cultivo de la corrupción, porque una vez que empieza a aplicarse no acaba nunca.”(La Vanguardia, 8 de novembre de 2009, pàgina 18)
 

Cas 8

Ibrahimovic abandonà el Barça atacant a Guardiola amb la paraula “filósofo”, però d’aquesta manera atacava també a Mourinho, que també té la seva filosofia, segons dóna a entendre el periodista que escriu l’article. (Magazine de La Vanguardia, 29 d’agost de 2010, pàgs 46 i 49)


[Guia]