Es sol dir que l'inici de la filosofia radica en el pas del mite al logos, és a dir, en el pas d'explicacions o respostes tradicionals i arbitràries a explicacions lògiques i racionals. Els grecs protagonistes d'aquest pas o salt van fundar el que s'anomena filosofia; ara bé, aquest pas es féu una vegada per sempre o, ben al contrari, constantment hem de repetir-lo?

1. L'activitat dels primers que filosofaren

Els mites són relats fabulosos que expliquen o donen resposta a interrogants o qüestions importants pels humans; en segon lloc, els mites són relats que cerquen donar models d'actuació. Els mites s'imposen com a relats plens d'autoritat però sense justificació; s'apel·la, emotivament, a que les coses sempre han estat així. Els mites grecs, per exemple, expliquen com es féu el món, com fou creat el primer home i la primera dona, com s'obtingué el foc, com aparegué el mal al món, què hi ha després de la mort,…; simultàniament, les actuacions extraordinàries dels personatges mítics són un exemple o pauta a seguir. Els grecs disposaven de gran nombre de mites; nosaltres, també. Disposem de mites que compleixen tant la funció explicativa com la funció exemplificadora.

A Grècia, al segle VI abans de Crist, uns homes emprenedors, els primers filòsofs, van començar a qüestionar-se tant les explicacions que donaven els mites com les pautes de conducta que oferien. Eren uns homes a qui els atreia fer-se preguntes, que notaven incoherències en els relats mítics del seu entorn, que constataven relats diferents en pobles diferents. Aquests homes, dominats per una plural curiositat i per una actitud crítica, són els que protagonitzaren el que es coneix com a miracle grec: el pas del mite al logos. Per a ells, aquest pas significava desconfiar de les imaginatives narracions o explicacions populars i, amb una mirada nova, observar i analitzar la natura, tot intentant descobrir en ella les causes dels esdeveniments; per això, en lloc de parlar de divinitats començaren a inventar conceptes. Amb els mites, el món era caòtic i arbitrari: res estava sotmés a lleis naturals fixes; amb la visió racional del món, aquest esdevé ordenat i regit per unes lleis estables i fixes que es poden descobrir.

Aquest pas fundacional de la filosofia, esdevingut a Grècia i explicable per una confluència de factors, no és quelcom «natural» i definitivament adquirit, és un pas que ha de realitzar tota persona que vulgui mantenir una actitud desperta i investigadora.
El mussol, que hi veu a les fosques, és símbol de la filosofia

Quan un nen de sis o set anys comença a descobrir incoherències i contradiccions en l'encantador relat dels Reis Mags, aleshores comença a reviure una experiència semblant a la dels primers filòsofs. Allò que el nen havia cregut durant tota la seva vida és ara assetjat amb multitud de preguntes; el procés de superació del seu mite serà conflictiu i alliçonador. L'abandó o pèrdua de l'agradable relat dels Reis Mags i l'acceptació de que aquests són els pares serà, probablement, el seu primer pas del mite al logos. Si el nen o nena, ja adult, manté la seva inquietud original, reviurà nous episodis d'aquest pas; els nens estan ben a prop de la genuïna actitud filosòfica.

2. Mites i logos, ahir

El doble mite de Prometeu i Pandora és un mite clàssic d'ahir que explica l'origen de la humanitat i l'aparició del mal al món. Prometeu, benefactor de la humanitat, constatà que els animals estaven més harmònicament proveïts que no pas els homes —nusos, descalços i desarmats—; per tal d'equipar-los millor robà a Zeus el foc, recurs que fa possible l'habilitat tècnica, i el donà als humans; d'aquesta manera, adquiriren les arts útils a la vida. Però Zeus, tement que aquests esdevinguessin massa forts i savis, s'enfurismà pel do que Prometeu els havia atorgat i, a canvi, creà un alegre regal portador de desgràcies. El regal era Pandora, la primera dona; a Pandora li fou regalada una gerra plena de mals, els mals que afligeixen la vida dels homes. Certament, els mites tenen poder explicatiu. Constitueixen l'inici d'un procés intel·lectual. Prometeu i Pandora poden simbolitzar les dues cares de la situació humana: el bo i positiu que tots tenim i les inevitables contrarietats que ens acompanyen. El mite, creat en una societat de creixent masclisme, posà en la dona l'origen del mal; òbviament, el progrés intel·lectual portarà a qüestionar-se aquesta explicació interessada.

Però amb els mites i amb les seves indicacions —constataven els primers filòsofs— els vaixells s'enfonsaven i la navegació esdevenia insegura. En els mites clàssics sovint s'expressen, amb belles paraules, profundes intuïcions; però inclouen pluralitat d'elements irracionals que els primers filosofs volien diferenciar i separar de la seva activitat.

La mai satisfeta curiositat dels primers filòsofs, el seu constant fer-se preguntes, la seva actitud crítica, els seus dubtes davant les explicacions oficials, etc. conduí a cercar explicacions o respostes argumentades i obertes al debat. La mateixa paraula filosofia, emprada per designar l'activitat d'aquests grecs, significava i significa «afany o anhel de saber», no possessió de saber o coneixement: eren prou conscients de la dificultat d'expressar l'última paraula sobre temes com què és l'ésser humà, d'on prové el mal present al món, quin és el principi o quina és causa de tota la realitat.

3. Mites i logos, avui

Mites, avui? El nostre món també ens ofereix relats mítics, és a dir, explicacions arbitràries que volen imposar-se apel·lant no a les dimensions intel·lectuals de la persona, sinó només a les dimensions emotives. No són relats mítics, per exemple, els espots publicitaris que ens diuen què val la pena, què s'ha de fer, què és el que té sentit? Si hom no desperta el seu logos pot ben creure que si adquireix aquest nou producte enunciat tastarà una màgica llibertat, una eterna bellesa.

Un dels mites remarcables de la nostra societat és el relat que sobre la ciència ens transmeten els mitjans de comunicació: la ciència apareix com un coneixement objectiu i definitiu capaç d'alliberar els humans dels seus patiments i d'obrir les portes de la felicitat. Ara bé, qui coneix la trajectòria de diferents branques de l'activitat científica sap prou bé que no és aquesta la grandesa de la ciència; són molts els científics conscients dels límits de la ciència, de la seva provisionalitat, de la impossibilitat de crear una teoria definitiva i d'eliminar el dubte. Però malgrat la inseguretat i l'esperit crític latent en el cor de l'activitat científica, els mitjans de comunicació la mitifiquen ben contradictòriament: es proclama que la nostra societat està dominada per la ciència i, simultàniament, les noticies científiques són transmeses d'una manera gens científica. Si hom no desperta el seu logos, es mantindrà en la perspectiva mítica de la ciència que convé a diferents poders.

Des de la filosofia també podem parlar d'un altre mite actual: el mite de l'opinió pública. A quina realitat es fa referència quan es parla —i es fa ben sovint— d'opinió pública? L'opinió pública tendeix a presentar-se com la veu del poble, una veu sacralitzada i plena d'autoritat. Però, com i qui detecta aquesta opinió pública mitificada? Per què s'insisteix tant en ella? En aquesta qüestió, com en altres semblants, el pas del mite al logos passa per descobrir que l'opinió pública és la interessada opinió d'aquells que tenen poder per fer pública la seva opinió.

Com ja hem vist, l'activitat d'els homes que per primera vegada van passar d'explicacions mítiques a explicacions racionals, s'ha anomenat filosofia o «anhel de saber»; però una altra paraula ben significativa podia haver-se imposat: aletheia, que vol dir «des-cobrir» allò que està amagat, «des-velar», «desemmascarar». Unes activitats que van realitzar els grecs i que han realitzat, en major o menor mesura, els filòsofs de tots els temps.