La imatge platònica de la condició humana Plató (Atenes, -428/-347) és un dels pensadors més originals i influents de tota la Filosofia Occidental: la seva obra defineix un dels dos grans eixos (l'altre, el d'Aristòtil) que guien i travessen tota la història del pensament humà. Amb seductora bellesa literària i amb profunda mirada filosòfica, en els seus diàlegs recrea els grans problemes o qüestions que mai han deixat d'inquietar. En el mite de la caverna, podríem afirmar, es concentra el més profund de tot el seu pensament. El mite, fent ús d'imatges dotades d'una gran força descriptiva, pretén mostrar-nos la seva visió de la natura humana, la seva teoria de les idees, el dolorós procés mitjançant el qual els humans arribem al coneixement, etc.

Plató relata l'existència d'uns homes que des del naixement, es troben lligats de cames i coll a l'interior d'una fosca caverna. Presoners no sols de les ombres obscures pròpies dels habitacles subterranis, sinó també del seu camp de visió, de manera que han de mirar sempre endavant a causa dels lligams sense poder mai girar el cap. La llum que il·lumina l'antre la reben d'un foc encès darrera d'ells, enlairat i distant.

Ens diu que imaginem entre el foc i els presoners un camí elevat al llarg del qual s'ha construït un mur, per aquest camí hi passen uns homes que porten tota mena d'objectes o figures que els sobrepassen, uns amb forma humana i d'altres amb forma d'animal; aquests vianants que transporten objectes, a vegades enraonen i a vegades callen. Els captius, amb els caps immòbils, no han vist res més que les ombres projectades pel foc al fons de la caverna -talment una pantalla de cinema per on es belluguen ombres xineses- i s'arriben a creure, mancats d'una educació diferent, que allò que veuen no són ombres, sinó objectes reals, la mateixa realitat.

L'interlocutor de Sòcrates, Glaucó, afirma que està absolutament convençut que els encadenats no poden considerar altra cosa vertadera que les ombres dels objectes. A causa de l'obnubilació dels sentits i l'ofuscació mental estan condemnats a prendre per vertaderes totes i cadascuna de les coses falses. Tot seguit, Sòcrates es pregunta què passaria si un d'aquests captius fos alliberat i sortís al món exterior. Doncs tindria greus dificultats per adaptar-se a la llum enlluernadora del sol; d'antuvi, per no quedar encegat, cercaria les ombres i les coses reflectides a l'aigua; més endavant i de manera gradual s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i a la fi descobriria tota la bellesa del cosmos. Astorat, s'adonaria que pot contemplar amb nitidesa les coses, apreciar-les amb tota la riquesa policroma i en l'esplendor de les seves figures.

I si el presoner alliberat tornés de nou a la fosca caverna per a comunicar el seu descobriment, ¿se'l creurien? No, més aviat es riurien d'ell, dient que l'ascensió l'havia pertorbat. Fins i tot, afirma Sòcrates, si ell intentés deslligar-los i fer-los pujar per la costeruda ascensió cap a la sortida de la caverna, aleshores, si el poguessin agafar amb les seves pròpies mans i el poguessin matar, el matarien; així són els presoners: còmodes en el seu engany i violents.

1. Desmitologitza el mite

Seguint les pautes platòniques, interpreta o desmitologitza el mite. És una interpretació epistemològica.

2. El mite de la caverna i el show de Truman: similituds

Estableix paral·lelismes, connexions o similituds entre el mite platònic i el film de Peter Weir El show de Truman.

3. Actualitat del mite: estem encadenats?

El mite de la caverna permet, a més de la interpretació epistemològica, una interpretació antropològica

4. Text del mite de la caverna (La República, VII, 514a-517c)

Pots accedir a la lectura del relat, seguint el mateix text platònic.