| |
|
Els recursos més sofisticats del món de l'art i de
l'entreteniment que des de sempre estaven al servei del món
de l'oci i del món lúdic estan, avui, al servei de la
publicitat: seduir artística i bellament a fi de vendre. S'ha
dit que actualment la millor fotografia es veu als anuncis de la televisió
o als anuncis de la publicitat estàtica.
|
|
|
Un objectiu manifest de la publicitat és
el de persuadir, és a dir, el de convèncer al receptor;
però sovint la publicitat pretén seduir més
que no pas persuadir. Persuadir i seduir són activitats semblants
però amb remarcables diferències. En la persuasió
s'ofereixen raons (bones o dolentes) i arguments; el receptor
pot defensar-se i la seva capacitat d'elecció no queda anul·lada.
En la seducció prenen primacia els sentiments i les emocions;
es pretén fascinar i captivar (fer captiu). |
| La seducció és
un tipus de comunicació ambivalent: l'atracció seductora
és un enlluernament moltes vegades enganyós. Una
persona sedueix quan s'expressa amb un llenguatge emmascarat que evita
la transparència. Igualment, la publicitat és un
llenguatge seductor que pretén atreure d'una manera emmascarada.
El receptor, com la persona seduïda, no pot, al final del procés,
viure sense el que l'ha seduït. La seducció és
fa amb tanta delicadesa que el subjecte que la viu no la viu com a
seducció.
|
|
|
La publicitat, amb la seducció, esdevé un joc de
trampes, d'enginy, de subterfugis i de piruetes llargament estudiades
i analitzades pels especialistes. És tant el seu poder
que, a la fi, el subjecte queda convençut que ha de comprar
un determinat producte i que realment el necessita per poder viure
i per ser feliç. El subjecte arriba a creure que compra el producte de manera espontània
i natural, creu que la decisió emergeix d'ell mateix, quan
en el fons no és altra cosa que la resposta esperada a un conjunt
d'estímuls pensats amb premeditació.
|
