| |
|
Podem imaginar el nostre món sense publicitat? Possiblement no.
La publicitat ens ajuda i orienta a l'hora de prendre decisions de compra.
En el nostre món modern, industrialitzat i consumista, ens seria
difícil viure sense la informació que ens dóna idea
sobre tot el que s'ofereix. No obstant, hem d'analitzar si la publicitat
s'ha de mantenir dins d'uns determinats límits o bé
si l'objectiu mercantilista d'augment de vendes ho legitima tot.
La primera i més global consideració que podríem
fer sobre el fet publicitari és preguntar-nos si la publicitat
sobrepassa la funció que li és pròpia, és
a dir, si sobrepassa la funció d'informar i persuadir el consumidor.
I sobrepassa la funció quan va més enllà del món
comercial i penetra en àmbits culturals, educacionals i socials
que no li corresponen. Com sobrepassa la seva funció?
| |
a) Modelant mentalitats.
La publicitat contribueix a modelar la mentalitat de nens,
joves i adults; la publicitat indica quins han de ser els nostres
ideals, les aspiracions, els sentiments profunds. Amb les estratègies
publicitàries, si la persona no és reflexiva, pot
veure's arrossegada i, al mateix temps, estar convençuda
d'actuar amb plena independència. Ara bé, no
s'ha d'oblidar que la publicitat també és efecte
o reflex de la societat. Per a molts sociòlegs és
el millor mirall de les característiques de la nostra
societat. Així, una crítica a la publicitat exigeix
una crítica a la societat consumista i massificada que porta
a produir aquest estil publicitari.
|
 |
| |
b) Manejant sentiments.
Optant més pel camí de l'emotivitat que no pas el de
la racionalitat, la publicitat maneja els nostres sentiments
de culpa, les nostres pors i angoixes, els sentiments de soledat
i les nostres tensions internes. Si un publicista és
capaç de jugar amb un desig o una por prou compartida,
si és capaç de remoure ferides obertes, aleshores
el seu anunci serà un èxit.
|
| |
c) Uniformant.
La publicitat esdevé un factor d'integració social,
però la seva integració és uniformadora.
Contribueix a disgregar les subcultures d'una determinada societat
a favor d'una cultura dominant. L'eficàcia publicitària
necessita un màxim de massificació. Certament, es té
en consideració l'escala social, és a dir, el
fet que la societat està dividida en classes, però dins
cada classe es requereix uniformitat.
|
 |
| |
d) Estimulant el consentiment.
La publicitat mai fomenta la discussió, la crítica,
la reflexió. Cerca el consentiment. Estimula el consentiment
a favor de la situació dominant. Així, la imatge
de la subordinació de la dona, transmesa per la publicitat,
legitima la seva discriminació en la vida quotidiana, en el
treball, a casa. Reflecteix i reprodueix el que passa a la realitat;
però aquesta reproducció reforça i legitima
la desigualtat dominant.
|
| |
e) Establint o reforçant
valors.
Les persones no sabem viure sense valorar, és a dir, vivim
una actitud positiva i preferencial davant determinades accions, objectes
o persones. La publicitat, seleccionant uns valors i marginant
altres, reconfigura el nostre univers de valors. Una reconfiguració
de valors que només atén criteris econòmics. |
Així, doncs, el fenomen publicitari incideix en àrees
que van més enllà de la seva funció declarada;
penetra en àmbits que no li són propis i, en aquests, opera
eficaçment per mitjà de tècniques de psicologia publicitària.
|
