| |
|
Des d'una perspectiva ètica, podem formular-nos algunes preguntes:
| |
a) La felicitat depèn
del consum?
És evident que la publicitat porta implícita una
determinada concepció de la vida, la concepció
que la felicitat depèn de la prosperitat material i del
consum; altres concepcions com la defensa de la solidaritat
humana, la del control d'un mateix o la de la realització
personal queden excloses i, en el millor dels casos, són
desviades de la seva significació bàsica i subordinades
al consum d'un determinat producte.
|
|
 |
| |
b) No importa l'objectivitat?
La publicitat remet més al món del que és
versemblant, del que té aparença de veritat,
que no pas al món de l'objectivitat. No defineix rigorosament
els seus productes, tampoc fa falses definicions; simplement, no defineix.
És un discurs tautològic i absolutament inverificable.
|
| |
c) Crea necessitats falses?
El nostre món és un món amb problemes, amb atur
i amb grans limitacions econòmiques per part de molta gent.
La publicitat contradictòriament indueix a la creació
i a l'augment de desigs, crea necessitats. La impossibilitat econòmica
de satisfer aquests desigs pot crear frustracions personals o reaccions
antisocials de marginació. |
|
 |
Per tot això, ens podem formular:
Quina pauta o norma constituiria, bàsicament, l'ètica
publicitària? És a dir, acceptat i legitimat el
fet publicitari, quan un missatge publicitari està d'acord
amb l'ètica publicitària i quan no? Una possible resposta:
van contra l'ètica publicitària tots aquells anuncis
que mostren un excés de sentit, és a dir, que no
tenen mesura en la dotació de sentit.
|
